Oferix la teua mà, salva vides al Mediterrani

Acabant esta nova entrada, rebem un nou colp en la nostra consciència. Més morts al Mediterrani. Informen d'almenys 70. En els mitjans generalistes ocuparan, si això succeïx, quatre línies. Eixes "almenys 70 persones", no rebran funerals d'estat, ni tan sols farem cua per a donar-los l'adéu definitiu. Però també eren éssers humans. Comencem a perdre eixa consciència, ens adonem que també són éssers humans.	Acabando esta nueva entrada, recibimos un nuevo golpe en nuestra conciencia. Más muertes en el Mediterráneo. Informan de al menos 70. En los medios generalista ocuparán, si eso sucede, cuatro líneas. Esas "al menos 70 personas", no recibirán funerales de estado, ni siquiera haremos cola para darles el adiós definitivo, pero también eran seres humanos. Empezamos a perder esa conciencia, nos damos cuenta que también son seres humanos.
Amb l'esperança d'ajudar: el llarg viatge d'un vaixell de rescat espanyol que se li va prohibir rescatar (Resum. La nota de premsa completa la podeu trobar en la pàgina "Revista de Premsa")	Con la esperanza de ayudar: el largo viaje de un barco de rescate español que se le prohibió rescatar (Resumen. La nota de prensa completa la podéis encontrar en la página "Revista de Prensa")
Per Irene Parpe El vaixell Aita Mari va arribar a l'illa grega de Lesbos el 22 d'abril amb mantes, roba i subministraments mèdics i sanitaris per a distribuir entre els 12.000 habitants dels campaments de refugiats en Lesbos i Chios. No obstant això, el que el vaixell, a càrrec de l'ONG basca Salvament Marítim Humanitari (SMH), i la seua tripulació estan fent hui no és exactament el que l'organització pretenia originalment: no se suposava només que el vaixell entregara subministraments d'ajuda humanitària, sinó que rescatara als migrants en el mar. Però al gener, se li va negar el permís per a realitzar missions de cerca i rescat en el mar, deixant a la nau bloquejada en el seu port base de Bilbao. Només després que SMH va decidir dirigir una missió humanitària a les illes gregues, va obtenir la llum verda per a salpar del govern espanyol juntament amb un altre buc de l'ONG espanyola, l'Open Arms.	Por Irene Parpe El barco Aita Mari llegó a la isla griega de Lesbos el 22 de abril con mantas, ropa y suministros médicos y sanitarios para distribuir entre los 12.000 habitantes de los campamentos de refugiados en Lesbos y Chios. Sin embargo, lo que el barco, a cargo de la ONG vasca Salvamento Marítimo Humanitario (SMH), y su tripulación están haciendo hoy no es exactamente lo que la organización pretendía originalmente: no se suponía solo que el barco entregara suministros de ayuda humanitaria, sino que rescatara a los migrantes en el mar. Pero en enero, se le negó el permiso para realizar misiones de búsqueda y rescate en el mar, dejando a la nave bloqueada en su puerto base de Bilbao. Solo después de que SMH decidió dirigir una misión humanitaria a las islas griegas, obtuvo la luz verde para zarpar del gobierno español junto con otro buque de la ONG española, el Open Arms.
El 14 d'abril, el vaixell es va detenir a Palma de Mallorca acompanyat per la creixent atenció dels mitjans i el suport d'aquells que pensen que les missions de rescat com esta haurien de ser recolzades. Finalment, el buc va rebre permís per a continuar a Grècia però se'ls va advertir que si s'aventuraven a tasques de cerca i rescat en el Mediterrani central sense permís, enfrontaria multes de 300.000 i 900.000€.	El 14 de abril, el barco se detuvo en Palma de Mallorca acompañado por la creciente atención de los medios y el apoyo de aquellos que piensan que las misiones de rescate como esta deberían ser apoyadas. Finalmente, el buque recibió permiso para continuar a Grecia pero se les advirtió que si se aventuraban a tareas de búsqueda y rescate en el Mediterráneo central sin permiso, enfrentaría multas de entre 300.000 y 900.000€.

"Ningú vol tindre un testimoni allí" Encara que el vaixell estava llest al desembre, l'organització va haver d'esperar el permís final del govern espanyol abans de salpar. "El govern espanyol va intentar alentir cada pas, primer retardant el procés de certificació i els permisos i després restringint les tasques de rescat", diu Mijangos, cap del SMH.	"Nadie quiere tener un testigo allí" Aunque el barco estaba listo en diciembre, la organización tuvo que esperar el permiso final del gobierno español antes de zarpar. "El gobierno español intentó ralentizar cada paso, primero retrasando el proceso de certificación y los permisos y luego restringiendo las tareas de rescate", dice Mijangos, jefe del SMH.
Igual que molts altres vaixells utilitzats per les ONG de rescat, l'Aita Mari va estar bloquejat durant mesos en el port sense permís per a navegar cap al Mediterrani central per a dur a terme rescats. L'Aita Mari mai ha sigut usat per al propòsit per al qual va ser adaptat: missions de cerca i rescat en el Mediterrani central.	Al igual que muchos otros barcos utilizados por las ONG de rescate, el Aita Mari estuvo bloqueado durante meses en el puerto sin permiso para navegar hacia el Mediterráneo central para llevar a cabo rescates. El Aita Mari nunca ha sido usado para el propósito para el cual fue adaptado: misiones de búsqueda y rescate en el Mediterráneo central.
SMH i l'ONG espanyola Proactiva Open Arms van treballar juntes en una campanya, exigint l'"alliberament" dels vaixells de rescat. Més de 200.000 persones van signar la seua petició, pressionant al govern espanyol, i finalment van abandonar les costes espanyoles encara que els seus serveis es limiten a tasques humanitàries i no de rescat.	SMH y la ONG española Proactiva Open Arms trabajaron juntas en una campaña, exigiendo la "liberación" de los barcos de rescate. Más de 200.000 españoles firmaron su petición, presionando al gobierno español, y finalmente abandonaron las costas españolas aunque sus servicios se limitan a tareas humanitarias y no de rescate.
"És una pena que això estiga succeint a Europa", diu Mijangos. "Tres o quasi quatre anys després, les persones encara viuen en tendes de campanya o unitats prefabricades sense aire condicionat, a Grècia, que és un país amb temperatures extremes, amb talls en l'electricitat i en el subministrament d'aigua’’. Sobre les condicions en els camps de refugiats "hi ha rates, escorpins, aranyes i els espais compartits estan infestats de sarna" i "condicions higièniques horribles" en els banys comunals. Agrega que "són molt frecuents les malalties en el sistema respiratori i els atacs de pànic’’ sent les dones les més vulnerables.	"Es una pena que esto esté sucediendo en Europa", dice Mijangos. "Tres o casi cuatro años después, las personas todavía viven en tiendas de campaña o unidades prefabricadas sin aire acondicionado, en Grecia, que es un país con temperaturas extremas, con cortes en la electricidad y en el suministro de agua’’. Sobre las condiciones en los campos de refugiados "hay ratas, escorpiones, arañas y los espacios compartidos están infestados de sarna" y que hay "condiciones higiénicas horribles" en los baños comunales. Agrega que ‘’son muy típicas las enfermedades en el sistema respiratorio y los ataques de pánico’’ y que las mujeres son las más vulnerables.

Altre entrades relacionades / Otras entradas relacionadas:
- L'Aita Mari s'ha cansat d'esperar
- "Que s'ofeguen, així mai podran vindre"
- Quo Vadis Pedro Sánchez?
- #VidasOmuertes
- Pedro Sánchez "amenaça" a l'Open Arms?
- Hui l'"Aita Mari" ha arribat a Quíos.
- Cap dubte, triem vida