27S. Rabia i sentiment. La Greta mira als ulls a l'ONU i ens mira a totes nosaltres.

Amb la ràbia i el sentiment que el va fer Greta davant els prebostos de l'ONU, perquè ells no ho faran, perquè és hui, és ara, és encara, i està a les nostres mans decidir.	Con la rabia y el sentimiento que lo hizo Greta ante los prebostes de la ONU, porque ellos no lo harán, porque es hoy, es ahora, es todavía, y está en nuestras manos decidir.
El 27S, a partir de les 10h, concentració en la plaça de la Concòrdia (Ajuntament). Mai hi ha hagut ni hi haurà millor moment que el present: les emergències no es viuen en el futur i a penes hi ha temps per a tirar la vista arrere. Per nosaltres pel nostre Planeta.	El 27S, a partir de las 10h, concentración en la plaza de la Concordia (Ayuntamiento). Nunca ha habido ni habrá mejor momento que el presente: las emergencias no se viven en el futuro y apenas hay tiempo para echar la vista atrás. Por nosotros por nuestro Planeta.
«Estem a l'inici d'una extinció massiva i de l'única cosa que podeu parlar és de diners i de contes de fades sobre un creixement econòmic etern Com us atreviu!».	«Estamos al inicio de una extinción masiva y de lo único que podéis hablar es de dinero y de cuentos de hadas sobre un crecimiento económico eterno ¡Cómo os atrevéis!».
Greta Thunberg va arrancar el seu missatge de manera personal, assegurant que no hauria d'estar en l'ONU parlant en nom dels joves sinó que hauria d'estar en el col·legi, a l'altre costat de l'oceà.	Greta Thunberg arrancó su mensaje de manera personal, asegurando que no debería estar en la ONU hablando en nombre de los jóvenes sino que debería estar en el colegio, al otro lado del océano.
«M'han robat els meus somnis, la meua infància amb les seues paraules buides, no obstant això, tinc sort, perquè són molts els que patixen, els que estan morint», la desprotecció no solament afecta el medi ambient, sinó als qui el defensen amb menys impacte mediàtic que Thunberg. Almenys 164 activistes mediambientals van morir a les mans de forces estatals o parapolicials en 2018, segons Global Witness. Filipines (30) i Colòmbia (24) són els països més perillosos per als activistes ecologistes i indígenes, seguits per l'Índia (23) i el Brasil (20). Guatemala (16) és el país amb més morts per habitant.	«Me han robado mis sueños, mi infancia con sus palabras vacías, sin embargo, tengo suerte, porque son muchos los que sufren, los que están muriendo», la desprotección no solo afecta al medio, sino a quienes lo defienden con menos impacto mediático que Thunberg. Al menos 164 activistas medioambientales murieron a manos de fuerzas estatales o parapoliciales en 2018, según Global Witness. Filipinas (30) y Colombia (24) son los países más peligrosos para los activistas ecologistas e indígenas, seguidos por India (23) y Brasil (20). Guatemala (16) es el país con más muertos por habitante.
«Com s'atrevixen a mirar per a un altre costat, a vindre ací a dir que estan fent suficient. Diuen que ens escolten, que entenen la urgència però (...) si realment entengueren la situació, no estarien sense fer res», els va assenyalar la jove Greta	«Cómo se atreven a mirar para otro lado, a venir aquí a decir que están haciendo suficiente. Dicen que nos escuchan, que entienden la urgencia pero (...) si realmente entendieran la situación no estarían sin hacer nada», les señaló la joven Greta.

Ara és el moment. Ara, segur, més que mai.

Ara és el moment d'alçar-nos i cridar, de materialitzar totes les possibilitats que encara existixen. Sempre és temps d'alçar-se, de regirar-se, de construir i ara, segur, més que mai.	Ahora es el momento de levantarnos y gritar, de materializar todas las posibilidades que aún existen. Siempre es tiempo de levantarse, de revolverse, de construir y ahora, seguro, más que nunca.
El que diu i representa Greta Thunberg sabem que ho han dit moltes altres gents, polítics, científics, etc., i també ho ha representat altres xiquetes, recordem la memorable esbroncada que Severn Suzuki, amb només 12 anys, els va soltar als vestits senyors de la Cimera de Rio allà per 1992.	Lo que dice y representa Greta Thunberg sabemos que lo han dicho otras muchas gentes, políticos, científicos, etc, y también lo ha representado otras niñas, recordemos la memorable bronca que Severn Suzuki, con sólo 12 años, les soltó a los trajeados señores en la cumbre de Río allá por 1992.
Memorable esbroncada que Severn Suzuki, amb només 12 anys, en la Cimera de Rio de 1992/memorable bronca que Severn Suzuki, con sólo 12 años, les soltó a los trajeados señores en la cumbre de Río de1992.	Cal continuar el que començarem el 15M de 2019/Hay que continuar lo que empezamos el 15M de 2019
«Estic lluitant pel meu futur. Perdre el meu futur no és com perdre unes eleccions, o uns pocs punts en el mercat de valors». Severn Suzuki	«Estoy luchando por mi futuro. Perder mi futuro no es como perder unas elecciones, o unos pocos puntos en el mercado de valores». Severn Suzuki
Hui, cal agrair a Greta Thunberg, que amb el seu coratge ha aconseguit alçar un moviment liderat per la joventut en el món sencer, que està posant en l'agenda política i social el canvi climàtic.	Hoy, hay que agradecer a Greta Thunberg, que con su coraje ha logrado levantar un movimiento liderado por la juventud en el mundo entero, que está poniendo en la agenda política y social el cambio climático.
Han passat més de 25 anys i sembla que estem en el mateix punt. Però no. Estem molt pitjor. I per això el moment és ara. El moment de tornar a omplir de contingut tot allò que ens servix per a descriure un món que, efectivament, està en flames. Un món que s'anega i s'asseca, un món d'extrems inhòspits i d'incerteses geogràfiques i vitals.	Han pasado más de 25 años y parece que estamos en el mismo punto. Pero no. Estamos mucho peor. Y por eso el momento es ahora. El momento de volver a llenar de contenido todo aquello que nos sirve para describir un mundo que, efectivamente, está en llamas. Un mundo que se anega y se seca, un mundo de extremos inhóspitos y de incertidumbres geográficas y vitales.
Clica ací per a veure el vídeo /Clica aquí para ver el vídeo	Clica ací per a veure el vídeo / Clica aquí para ver el vídeo
«Hui és sempre encara, tota la vida és ara. I ara, ara és el moment de complir les promeses que ens vam fer. Perquè ahir no ho vam fer, perquè demà és tard. Ara». A. Machado	«Hoy es siempre todavía, toda la vida es ahora. Y ahora, ahora es el momento de cumplir las promesas que nos hicimos. Porque ayer no lo hicimos, porque mañana es tarde. Ahora». A. Machado
Tota la vida és ara, ara és el moment. Per descomptat ara toca treballar més que mai, prendre decisions encertades, millorar diàriament, obrir la ment i donar la mà, dir sí. Aprofitar el moment des de la responsabilitat perquè d'alguna manera hui és sempre encara.	Toda la vida es ahora, ahora es el momento. Desde luego ahora toca trabajar más que nunca, tomar decisiones acertadas, mejorar a diario, abrir la mente y extender la mano, decir sí. Aprovechar el momento desde la responsabilidad porque de algún modo hoy es siempre todavía.

20S. NO TENIM POR enfront de la foscor, LLUM VIOLETA

Enguany (i van molts, però enguany esta sent molt pitjor) ha imperat la barbàrie, assassinats, violacions, assetjament, pederàstia, ramats. La violència de gènere ens ha deixat les pitjors dades en més d'una dècada. No podem iniciar un nou curs escolar i polític, no podem tornar a la rutina com si res haguera passat; seria continuar tolerant l'intolerable. Per això, cal sumar-se contra la normalització, contra l'apatia i la indiferència, contra la passivitat dels mitjans, la passivitat social i la passivitat política.	Este año (y van muchos, pero este año esta siendo mucho peor)ha imperado la barbarie, asesinatos, violaciones, acoso, pederastia, manadas. La violencia de género nos ha dejado los peores datos en más de una década. No podemos iniciar un nuevo curso escolar y político, no podemos volver a la rutina como si nada hubiera pasado; sería seguir tolerando lo intolerable. Por ello, es preciso sumarse contra la normalización, contra la apatía y la indiferencia, contra la pasividad de los medios, la pasividad social y la pasividad política.
Que se senten les nostres veus, les veus dels qui omplirem els carrers. Som les dones de nou disposades a lluitar per nosaltres, també per ells, pel dret de totes les persones a una vida lliure de violència masclista.	Que se oigan nuestras voces, las voces de quienes llenaremos las calles. Somos las mujeres de nuevo dispuestas a luchar por nosotras, también por ellos, por el derecho de todas las personas a una vida libre de violencia machista.
Enfront de la barbàrie, enfront de la foscor, enfront de la por, la intimidació, enfront de tot el que ens han arrabassat, LLUM VIOLETA.	Frente a la barbarie, frente a la oscuridad, frente al miedo, la intimidación, frente a todo lo que nos han arrebatado, LUZ VIOLETA.
Totes juntes, amb fanalets, llanternes, ciris, mòbils… isquem i deixem que el feminisme il·lumine els carrers, que ens vegen, que sàpien que NO TENIM POR.	Todas juntas, con farolillos, linternas, velas, móviles… salgamos y dejemos que el feminismo ilumine las calles, que nos vean, que sepan que NO TENEMOS MIEDO.

Des de la PDSPX s'està iniciant l'organització d'actes en relació a la convocatòria de Vaga pel Clima a Xirivella.

Més de 300 organitzacions ja han mostrat el seu suport a la convocatòria de Vaga Mundial pel Clima del pròxim 27 de setembre.	Más de 300 organizaciones ya han mostrado su apoyo a la convocatoria de Huelga Mundial por el Clima del próximo 27 de septiembre.
Les organitzacions firmants demanen que es declare de manera immediata l'emergència climàtica i es prenguen les mesures concretes necessàries per a reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos d'efecte hivernacle .	Las organizaciones firmantes piden que se declare de manera inmediata la emergencia climática, y se tomen las medidas concretas necesarias para reducir rápidamente a cero las emisiones netas de gases de efecto.
Exigeixen un nou model socioecològic que no comprometa la supervivència de la vida tal com la coneixem.	Exigen un nuevo modelo socioecológico que no comprometa la supervivencia de la vida tal y como la conocemos.
Nombroses ciutats i pobles acolliran diversos actes el pròxim 27 de setembre en suport a La Vaga Mundial pel Clima. Una data que es produïx en el marc de les mobilitzacions pel clima, a nivell global, i de la setmana d'acció del 20 al 27 de setembre convocada per Fridays for Future.	Numerosas ciudades y pueblos acogerán diversos actos el próximo 27 de septiembre en apoyo a la Huelga Mundial por el Clima. Una fecha que se produce en el marco de las movilizaciones por el clima, a nivel global, y de la semana de acción del 20 al 27 de septiembre, convocada por Fridays for Future.
El próxim 27 de septembre se celebra la Vaga Mundial per el Clima amb un abast global i que, en el cas d'Espanya, compta amb el suport de més de 300 organitzacions, adherides al manifest publicat el passat mes de juliol en defensa del futur, d'un planeta viu i d'un món just. Una vaga que té com a objectiu exigir als governs mesures efectives davant de l'emergència climàtica. Esta crisi climàtica és el major repte a què s'enfronta la humanitat i, per este motiu i a fi de donar resposta a la magnitud del problema, la societat s'està coordinant a nivell mundial. Durant la setmana del 20 al 27 de setembre tindran lloc nombroses accions en multitud de municipis de tot l'Estat, que culminaran en mobilitzacions massives en tot el món el 27 de setembre.	El próximo 27 de septiembre se celebra la Huelga Mundial por el Clima con un alcance global y que, en el caso de España, cuenta con el apoyo de más de 300 organizaciones, adheridas al manifiesto publicado el pasado mes de julio en defensa del futuro, de un planeta vivo y de un mundo justo. Una huelga que tiene como objetivo exigir a los gobiernos medidas efectivas ante la emergencia climática. Esta crisis climática es el mayor reto al que se enfrenta la humanidad y, por este motivo y con el fin de dar respuesta a la magnitud del problema, la sociedad se está coordinando a nivel mundial. Durante la semana del 20 al 27 de septiembre tendrán lugar numerosas acciones en multitud de municipios de todo el Estado, que culminarán en movilizaciones masivas en todo el mundo el 27 de septiembre.

Carola Rackete i Òscar Camps, Continueu salvant vides

Ni Mateos Salvinis, ni Carmenes Calvo, que enfonsen el mon. Volem l’Open Arms i el Sea Watch, que salven vides.’ Continueu salvant vides.	Ni Mateos Salvinis, ni Carmenes Calvo, que hunden el mundo. Queremos al Open Arms y al Sea Watch, que salvan vidas.’ Continuad de salvando vidas.
Llegiu (en castellà) o escolteu (en català) la glossa de Pep Guardiola als premiats amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya Carola Rackete i Òscar Camps.	Leed (en castellano) o escuchar (en catalán) la glosa de Pep Guardiola a los premiados con la Medalla de Honor del Parlamento de Cataluña Carola Rackete y Òscar Camps.
‘Mentre uns altres us criminalitzen, aquí us homenatgem.’ Sentida glossa de Pep Guardiola als guardonats amb la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya, Carola Rackete i Òscar Camps. Un text sentit i farcit d’elogis, agraïtn la feina contra ‘unes fronteres que maten’.	‘Mientras otros os criminalizan, aquí os homenajeamos.’ Sentida glosa de Pep Guardiola los galardonados con la Medalla de Oro del Parlamento de Cataluña, Carola Rackete y Òscar Camps. Un texto sentido y lleno de elogios, agradeciendo el trabajo contra ‘unas fronteras que matan’.
Salid y rescatad: el discurso de Pep Guardiola para homenajear a Carola Rackete y Òscar Camps (Clica per a llegir-lo en castellà / Clica para leerlo en castellano)	https://www.youtube.com/watch?v=TA-XTMQFIOo
"Aquests voluntaris són la taula de salvació que intenta que dia rere dia la vida guanyi la batalla contra la mort. Aquest equip de voluntaris juga cada dia una final i no deixem ningú sense jugar. Mai ens aturem i sempre sortim a guanyar" Òscar Camps	"Estos voluntarios son la tabla de salvación que intenta que día trás día la vida gane la batalla contra la muerte. Este equipo de voluntarios juega cada día una final y no dejamos a nadie sin jugar. Nunca nos paramos y siempre salimos a ganar" Òscar Camps
"La UE necessita definir polítques migratòries des del respecte als Drets Humans. Necessitem vies segures i protecció internacional per als que es desplacen" Carola Rackete	"La UE necesita definir políticas migratorias desde el respecto a los Derechos Humanos. Necesitamos vías seguras y protección internacional para los que se desplazan" Carola Rackete
Lamentar la poca difusió que s'ha donat a la concessió pel Parlament de Catalunya de la seua medalla d'or a Carola Rackete i Òscar Camps.	Lamentar la poca difusión que se ha dado a la concesión por el Parlament de Catalunya de su medalla de oro a Carola Rackete i Òscar Camps.
Des de la Plataforma volem, en la mesura de les nostres possibilitats, participar en el desgreuge a Carola i a Òscar.	Desde la Plataforma queremos, en la medida de nuestras posibilidades, participar en el desagravio a Carola y a Òscar.
Finalment agrair al personal de l'Ajuntament que va mostrar la seua solidaritat amb l'Open Arms i la seua campanya #vidasOmuertes. És clar, elles van triar vida, com Òscar i com Carola.	Por último agradecer al personal del Ayuntamiento que mostró su solidaridad con el Open Arms y su campaña #vidasOmuertes. Claro está, ellas eligieron vida, como Òscar y como Carola.
Gràcies, Josevi, Marisol, Isabel, Beatriz, Irene, Loli, Sara, Vanesa, Marcos, Tomás, Pepa, Rafa, Adela, Juanmi, Sara i Irene. Ah!, i a la nostra fotògrafa Miriam, que no va poder eixir a la foto, però que sens dubte també estava per la vida.	Gracias, Josevi, Marisol, Isabel, Beatriz, Irene, Loli, Sara, Vanesa, Marcos, Tomás, Pepa, Rafa, Adela, JuanMi, Sara y Irene. Ah! y a nuestra fotógrafa Miriam, que no pudo salir en la foto, pero que sin duda también estaba por la vida.

La ultradreta es prepara per a assaltar l'Est d'Alemanya

Hui es compleixen 80 anys des que els alemanys van iniciar la Segona Guerra Mundial envaint, precisament, Polònia. I també hui, l'extrema dreta truca a les portes de Brandeburgo. Dos segons de reflexió. Caldrà fer memòria per no repetir el pas de la història. Pertorbador article de Beñat ZALDUA en el Gara del 01/09/2019.	Hoy se cumplen 80 años desde que los alemanes iniciaron la Segunda Guerra Mundial invadiendo, precisamente, Polonia. Y también hoy, la extrema derecha llama a las puertas de Brandeburgo. Dos segundos de reflexión. Habrá que hacer memoria para no repetir el paso de la historia. Conmovedor artículo de Beñat ZALDUA en el Gara del 01/09/2019.
"Crònica VISITA AL CAMP MÉS GRAN DE CONCENTRACIÓ I EXTERMINI Dos breus segons per a la reflexió a Auschwitz NI SELFIES NI FOTOS SOMRIENT. LA GUIA RECORDA QUE ESTE ÉS UN LLOC CONSAGRAT A LA MEMÒRIA DEL MÉS D'UN MILIÓ DE PERSONES QUE ELS NAZIS VAN MATAR ACÍ. CAL CONJURAR-SE AMB UN MATEIX PER A NO OBLIDAR-HO MENTRE ES VISITEN ELS BARRACONS PLENS DE TURISTES. Beñat ZALDUA	"Crónica VISITA AL MAYOR CAMPO DE CONCENTRACIÓN Y EXTERMINIO Dos breves segundos para la reflexión en Auschwitz NI SELFIES NI FOTOS SONRIENDO. LA GUÍA RECUERDA QUE ESTE ES UN LUGAR CONSAGRADO A LA MEMORIA DEL MÁS DE UN MILLÓN DE PERSONAS QUE LOS NAZIS MATARON AQUÍ. HAY QUE CONJURARSE CON UNO MISMO PARA NO OLVIDARLO MIENTRAS SE VISITAN LOS BARRACONES LLENOS DE TURISTAS. Beñat ZALDUA
Un no pot arrogar-se el dret a visitar Auschwitz en solitari, però prohibir l'entrada amb mòbils potser no és del tot desgavellat.	Uno no puede arrogarse el derecho a visitar Auschwitz en solitario, pero prohibir la entrada con móviles quizá no sea del todo descabellado.
Auschwitz bat rècord de visites turístiques/Auschwitz bate récords de visitas turísticas

En les cambres de gas i els forns crematoris d'este camp d'extermini va desaparéixer més d'un milió de persones. És inevitable pensar que estàs trepitjant les seues cendres. Uns pocs van sobreviure, encara que mai van tornar a la vida; després de passar per Auschwitz, era un vestit que els sobrava pertot arreu, va escriure Charlotte Delbo. No sabien com posar-li-ho. «Hi ha espectres que parlen», va prosseguir l'escriptora, que, com a supervivent, va parlar. Com a Primo Levi, com Elie Wiesel, com Victor Frankl, com uns pocs més. Tots van coincidir a assenyalar el perill major: «La indiferència és la personificació del mal», va dir Wiesel; «Els monstres existixen, però són massa pocs per a ser realment perillosos, més perillosos són els homes comuns, els funcionaris disposats a creure i obeir sense discutir», va escriure Levi. Anys més tard, Hannah Arendt va viatjar a Jerusalem a escoltar a Eichmann i ens va parlar de la banalitat del mal. Els temps que corren ens obliguen a tornar una vegada i una altra a estos autors, que no sabem què opinarien de l'Auschwitz actual, convertit en un memorial massificat que cada dia visiten milers de persones com qui visita una atracció turística més.td>	En las cámaras de gas y los hornos crematorios de este campo de exterminio desapareció más de un millón de personas. Es inevitable pensar que estás pisando sus cenizas. Unos pocos sobrevivieron, aunque jamás volvieron a la vida; después de pasar por Auschwitz, era un vestido que les sobraba por todas partes, escribió Charlotte Delbo. No sabían cómo ponérselo. «Hay espectros que hablan», prosiguió la escritora, que, como superviviente, habló. Como Primo Levi, como Elie Wiesel, como Victor Frankl, como unos pocos más. Todos coincidieron en señalar el peligro mayor: «La indiferencia es la personificación del mal», dijo Wiesel; «Los monstruos existen, pero son demasiado pocos como para ser realmente peligrosos, más peligrosos son los hombres comunes, los funcionarios dispuestos a creer y obedecer sin discutir», escribió Levi. Años más tarde, Hannah Arendt viajó a Jerusalén a escuchar a Eichmann y nos habló de la banalidad del mal. Los tiempos que corren nos obligan a volver una y otra vez a estos autores, que no sabemos qué opinarían del Auschwitz actual, convertido en un memorial masificado que cada día visitan miles de personas como quien visita una atracción turística más.
Després d'una llarga cua, el tour en castellà arranca a les 10.00 amb una polonesa que va viatjar d'Erasmus a Lleó com a guia. A penes sabrà contestar preguntes concretes. En primer lloc ens advertix que queden terminantment prohibits les selfies i els retrats amb caretes somrients –massa precedents–, i a continuació explica les diferències entre Auschwitz (alemany) i Oswiecim (polonés). Es referixen a la mateixa localitat –els nazis germanitzaren tots els noms polonesos–, però la guia subratlla que Auschwitz és el camp i Oswiecim el poble. «Els polonesos vam ser unes víctimes més; a més, després dels nazis van vindre els soviètics, passem dels lager als gulag». L'anotació no és sobrera, i és comprensible, però no fa falta repetir-lo unes tretze vegades durant la visita. Les obsessions nacionals no lluïxen res bé en un lloc en el qual van matar a persones de desenes de nacions.	Tras una larga cola, el tour en castellano arranca a las 10.00 con una polaca que viajó de Erasmus a León como guía. Apenas sabrá contestar preguntas concretas. En primer lugar nos advierte de que quedan terminantemente prohibidos los selfies y los retratos con caritas sonrientes –demasiados precedentes–, y a continuación explica las diferencias entre Auschwitz (alemán) y Oswiecim (polaco). Se refieren a la misma localidad –los nazis germanizaron todos los nombres polacos–, pero la guía subraya que Auschwitz es el campo y Oswiecim el pueblo. «Los polacos fuimos unas víctimas más; además, después de los nazis vinieron los soviéticos, pasamos de los lager a los gulag». El apunte no es sobrero, y es comprensible, pero no hace falta repetirlo unas trece veces durante la visita. Las obsesiones nacionales no lucen nada bien en un lugar en el que mataron a personas de decenas de naciones.
Dues tones de pèl Fets els advertiments, la visita comença amb l'entrada als barracons de rajola originals, construïts per l'Exèrcit polonés en la Primera Guerra Mundial. És molt difícil explicar la dimensió de la maquinària nazi d'extermini, però l'exposició està ben plantejada. Si matar a 10.000 persones és una autèntica barbaritat, què és matar a més d'un milió? Com donar compte de semblant atrocitat? Potser és impossible, però els milers de sabates amuntegades en els barracons ajuden a entrellucar mínimament la dimensió d'allò. També les dues tones de pèl de dona apilades després d'un cristall. Dues tones. I només és la cabellera de 40.000 dones. “Només”.	Dos toneladas de pelo Hechas las advertencias, la visita empieza con la entrada a los barracones de ladrillo originales, construidos por el Ejército polaco en la Primera Guerra Mundial. Es muy difícil explicar la dimensión de la maquinaria nazi de exterminio, pero la exposición está bien planteada. ¿Si matar a 10.000 personas es una auténtica barbaridad, qué es matar a más de un millón? ¿Cómo dar cuenta de semejante atrocidad? Quizá sea imposible, pero los miles de zapatos amontonados en los barracones ayudan a atisbar mínimamente la dimensión de aquello. También las dos toneladas de pelo de mujer apiladas tras un cristal. Dos toneladas. Y solo es la cabellera de 40.000 mujeres. “Solo”.
L'exposició estremix, que és el que cerca, però un ha de fer un esforç extra per a commoure's. Parar-se un segon de més significa rebre la reprimenda muda però eloqüent del guia del següent grup; anar al pas dels teus significa esperar que l'inútil que tens davant grave en vídeo cadascuna de les vitrines observades. No veu el que té davant, ho encapsula en vídeos que difícilment tornarà a veure ningú. Un no pot arrogar-se el dret a visitar Auschwitz en solitari, però prohibir l'entrada amb mòbils potser no és del tot desgavellat.	La exposición estremece, que es lo que busca, pero uno tiene que hacer un esfuerzo extra para conmoverse. Pararse un segundo de más significa recibir la reprimenda muda pero elocuente del guía del siguiente grupo; ir al paso de los tuyos significa esperar a que el inútil que tienes delante grabe en vídeo cada una de las vitrinas observadas. No ve lo que tiene delante, lo encapsula en vídeos que difícilmente volverá a ver nadie. Uno no puede arrogarse el derecho a visitar Auschwitz en solitario, pero prohibir la entrada con móviles quizá no sea del todo descabellado.
Un dels moments culminants del despropòsit arriba en la primera cambra de gas reconstruïda, on entrem en silenci mentre la guia té a bé murmurar a través de l'auricular una vegada i una altra «cambra de gas», com si estiguérem en una mala pel·lícula de terror. No feia falta cap dramatització, gràcies. El moment següent arriba enfront de la paredassa en el qual afusellaven a presoners polítics, on la guia ens oferix «dos segons per a reflexionar sobre el que ací va ocórrer». Dos segons.	Uno de los momentos culminantes del despropósito llega en la primera cámara de gas reconstruida, donde entramos en silencio mientras la guía tiene a bien susurrar a través del pinganillo una y otra vez «cámara de gas», como si estuviésemos en una mala película de terror. No hacía falta ninguna dramatización, gracias. El momentazo siguiente llega frente al paredón en el que fusilaban a prisioneros políticos, donde la guía nos ofrece «dos segundos para reflexionar sobre lo que aquí ocurrió». Dos segundos.
Hui es complixen 80 anys des que els alemanys van iniciar la Segona Guerra Mundial envaint, precisament, Polònia. I també hui, l'extrema dreta truca a les portes de Brandeburgo. Dos segons de reflexió.	Hoy se cumplen 80 años desde que los alemanes iniciaron la Segunda Guerra Mundial invadiendo, precisamente, Polonia. Y también hoy, la extrema derecha llama a las puertas de Brandeburgo. Dos segundos de reflexión.