La Ingobernable. RESISTIX!!

Centenars de persones s'han concentrat als voltants de "La Ingobernable" per a defensar-la de l'ordre de desallotjament emesa per l'Ajuntament de Madrid.	Cientos de personas se han concentrado en los alrededores de "La Ingobernable" para defenderla de la orden de desalojo emitida por el Ayuntamiento de Madrid.
No és la primera vegada que des d'este centre fan front a una resolució de desallotjament, durant el Govern de Manuela Carmena ja van aconseguir superar estes ordres. En esta ocasió, per primera vegada s'ha produït durant el mandat de PP i Ciutadans, liderat per José Luis Martínez-Almeida. Al costat de Vox, estos partits han sigut molt crítics amb els centres socials que desenvolupen la seua activitat en espais ocupats.	No es la primera vez que desde este centro hacen frente a una resolución de desalojo, durante el Gobierno de Manuela Carmena ya consiguieron superar estas órdenes. En esta ocasión, por primera vez se ha producido durante el mandato de PP y Ciudadanos, liderado por José Luis Martínez-Almeida. Junto a Vox, estos partidos han sido muy críticos con los centros sociales que desarrollan su actividad en espacios ocupados.
No serà l'última, dependrà de totes aquelles persones que creiem que un altre món és possible, un món més feminista, ecologista, on el suport mutu i la solidaritat prevalguen sobre l'egoisme individual i les lògiques de subordinació de la ciutat al capital.	No será la última. Dependerá de todas aquella personas que creemos que otro mundo es posible, un mundo más feminista, ecologista, donde el apoyo mutuo y la solidaridad prevalezcan sobre el egoísmo individual y las lógicas de subordinación de la ciudad al capital.
No tolerem que els diguen lladres, ganduls o xusma perquè és José Luis Fernández-Almeida, el vell-nou alcalde de Madrid, qui és del PP, del PP de la Lezo, del PP de la Gürtel i la Púnica, ell sí que pertany a una autèntica «organització criminal».	No toleremos que los llamen ladrones, vagos o maleantes porque es el PP de José Luis Fernández-Almeida, el viejo-nuevo alcalde de Madrid, el de la Lezo, el de la Gürtel y la Púnica, él si que pertenece a una auténtica «organización criminal».
Escriu a l'Alcalde de Madrid defensant a "La Ingovernable"/Escribe al Alcalde de Madrid defendiendo a "La Ingobernable" alcalde@madrid.es	Visita el facebook de "La ingobernable"

Els deutes s'anul·len només quan la ciutadania es rebel·la

Interessant entrevista d'Arantxa MANTEROLA, publicada en GARA (26/08/2019)	Interesante entrevista de Arantxa MANTEROLA, publicada en GARA (26/08/2019)
ERIC TOUSSAINT POLITÒLEG PORTAVEU DE CADI Historiador belga i doctor en Ciències Polítiques per les universitats de Lieja i París VIII, és portaveu del Comité per a l'Abolició dels Deutes Il·legítims (CADI) i membre del Consell Científic d'ATTAC. Ha participat en el cim alternatiu d'Irun i Hendaia.	ERIC TOUSSAINT POLITÓLOGO PORTAVOZ DE CADI Historiador belga y doctor en Ciencias Políticas por las universidades de Lieja y París VIII, es portavoz del Comité para la Abolición de las Deudas Ilegítimas (CADI) y miembro del Consejo Científico de ATTAC. Ha participado en la cumbre alternativa de Irun y Hendaia.td>
Va intervenir vosté en la taula redona de la contra cimera sobre l'abolició del deute il·legítim públic i privada. Per què il·legítima? En el cas d'un deute públic, es definix així a la que està contreta en unes condicions que no respecten els interessos de la població, o també quan s'afavorix a una minoria privilegiada. Per exemple, quan per a salvar un banc privat que farà fallida per haver pres riscos exagerats se li dóna diners públics.	Intervino usted en la mesa redonda de la contracumbre sobre la abolición de la deuda ilegítima pública y privada. ¿Por qué ilegítima? En el caso de una deuda pública, se define así a la que está contraída en unas condiciones que no respetan los intereses de la población, o también cuando se favorece a una minoría privilegiada. Por ejemplo, cuando para salvar un banco privado que va a hacer quiebra por haber tomado riesgos exagerados se le da dinero público.
Existixen exemples en el món de deutes que s'hagen abolit? Per descomptat. En la història moderna, posem des de fa dos segles i mig a hui, hi ha casos en els quals, com a conseqüència de la mobilització ciutadana, han sigut abolides. La Convenció de 1792 va proclamar l'anul·lació de dos terços del deute públic argumentant que el poble francés no tenia per què pagar pels deutes contrets per la Monarquia. En 1919, Mèxic va anul·lar els deutes reclamats per banquers francesos i uns altres que havien prestat diners a règims corruptes combatuts per règims democràtics legals. En 1837 els habitants de quatre estats dels EUA (Arkansas, Florida, Missouri i Michigan) es van revoltar contra els seus respectius governants, que havien augmentat els impostos per a pagar importants deutes adquirits amb bancs que corrompien a homes polítics. Van enderrocar a eixos governs i els nous governants van anul·lar el deute. Hi ha altres exemples, com Costa Rica. I molt més a prop en el temps, l'Equador va revocar en 2008 un deute que va ser considerada il·legítima per una comissió d'auditors específica en la qual jo mateix vaig participar. El mateix any està també el cas d'Islàndia, que es va negar a pagar un deute reclamat per Gran Bretanya i Holanda. Hi ha una sèrie d'exemples al llarg de la història però, això sí, només passa quan la ciutadania es rebel·la i pressiona als seus respectius governants.	¿Existen ejemplos en el mundo de deudas que se hayan abolido? Por supuesto. En la historia moderna, pongamos desde hace dos siglos y medio a hoy, hay casos en los que, como consecuencia de la movilización ciudadana, han sido abolidas. La Convención de 1792 proclamó la anulación de dos tercios de la deuda pública argumentando que el pueblo francés no tenía por qué pagar por las deudas contraídas por la Monarquía. En 1919, México anuló las deudas reclamadas por banqueros franceses y otros que habían prestado dinero a regímenes corruptos combatidos por regímenes democráticos legales. En 1837 los habitantes de cuatro estados de EEUU (Arkansas, Florida, Missouri y Michigan) se sublevaron contra sus respectivos gobernantes, que habían aumentado los impuestos para pagar importantes deudas adquiridas con bancos que corrompían a hombres políticos. Derrocaron a esos gobiernos y los nuevos gobernantes anularon la deuda. Hay otros ejemplos, como Costa Rica. Y mucho más cerca en el tiempo, Ecuador revocó en 2008 una deuda que fue considerada ilegítima por una comisión de auditores específica en la que yo mismo participé. El mismo año está también el caso de Islandia, que se negó a pagar una deuda reclamada por Gran Bretaña y Holanda. Hay una serie de ejemplos a lo largo de la historia pero, eso sí, solo pasa cuando los ciudadanos se rebelan y presionan a sus respectivos gobernantes.
Diu vosté que, almenys des del segle XIX, el deute és una arma de dominació política. I que a més no solament afecta els països denominats pobres, sinó també als desenvolupats. S'ha convertit en una sort de nou colonialisme. On queda la democràcia en tot això? El que ocorre és que els prestadors han aconseguit que els estats entren en l'engranatge del deute públic i gràcies a això trauen abundants beneficis permanentment. Les polítiques neoliberals aplicades des de l'època Thatcher-Reagan fan que el sector de les finances sotmeta als estats a una dinàmica contínua de reembossament del deute i estos renuncien a les seues obligacions cap a la ciutadania. Com a conseqüència, es reduïx la despesa social per a reembossar un deute que beneficia a una minoria privilegiada.	Dice usted que, por lo menos desde el siglo XIX, la deuda es un arma de dominación política. Y que además no solo afecta a los países denominados pobres, sino también a los desarrollados. Se ha convertido en una suerte de nuevo colonialismo. ¿Dónde queda la democracia en todo esto? Lo que ocurre es que los prestamistas han logrado que los estados entren en el engranaje de la deuda pública y gracias a ello sacan pingües beneficios permanentemente. Las políticas neoliberales aplicadas desde la época Thatcher-Reagan hacen que el sector de las finanzas someta a los estados a una dinámica continua de reembolso de la deuda y estos renuncian a sus obligaciones hacia los ciudadanos. Como consecuencia, se reduce el gasto social para reembolsar una deuda que beneficia a una minoría privilegiada.
Llavors, qui té realment el poder? L'FMI, el Banc Mundial...? Les grans societats financeres i industrials, que estan totalment lligades entre elles, és a dir, el gran capital per a utilitzar una fórmula clàssica. FMI i BM són organismes que estan al servei d'eixe gran capital i exercixen una pressió enorme cap als governs. Tenim ara mateix el cas de l'Argentina o de Grècia, que estan suportant el xantatge de l'FMI. I estos senyors del G7 que es reunixen en Biarritz estan directament vinculats a l'FMI, que és una espècie de gendarme de grans multinacionals i grans potències econòmiques.	Entonces, ¿quien tiene realmente el poder? ¿El FMI, el Banco Mundial...? Las grandes sociedades financieras e industriales, que están totalmente ligadas entre ellas, es decir, el gran capital para utilizar una fórmula clásica. FMI y BM son organismos que están al servicio de ese gran capital y ejercen una presión enorme hacia los gobiernos. Tenemos ahora mismo el caso de Argentina o de Grecia, que están soportando el chantaje del FMI. Y estos señores del G7 que se reúnen en Biarritz están directamente vinculados al FMI, que es una especie de gendarme de grandes multinacionales y grandes potencias económicas.
En un moment en el qual l'estat de l'esquerra en general no és molt pròspera i el fatalisme guanya enters entre la ciutadania impotent contra este estat de coses, què aporten iniciatives com la contra cimera del G7? És evident que la situació a Europa i en altres zones del món és complicada, però no cal abaixar els braços. Cal continuar avançant en la conscienciació i això ha de declinar-se, al seu torn, en mobilització si volem que desplegament la seua força transformadora. Precisament per això ens hem reunit en esta contra cimera al G7, per a contribuir a rellançar la mobilització.	En un momento en el que el estado de la izquierda en general no es muy boyante y el fatalismo gana enteros entre la ciudadanía impotente contra este estado de cosas, ¿qué aportan iniciativas como la contracumbre del G7? Es evidente que la situación en Europa y en otras zonas del mundo es complicada, pero no hay que bajar los brazos. Hay que seguir avanzando en la concienciación y eso debe declinarse, a su vez, en movilización si queremos que despliegue su fuerza transformadora. Precisamente por eso nos hemos reunido en esta contracumbre al G7, para contribuir a relanzar la movilización.
Hui dia, el moviment alter mundialista no té la mateixa força que al principi de la dècada del 2000, però és absolutament necessari que es reinvente per a recuperar la seua capacitat de convocatòria. Perquè estem veient que es donen mobilitzacions espontànies com la dels jupetins grocs, una mica en la mateixa línia que els indignats de 2011 a Espanya. La qüestió és donar perspectives a tots estos moviments. Les forces polítiques d'esquerra han de deixar de decebre a la ciutadania quan esta les posa en el govern. Per exemple, es percep una gran desil·lusió després de la capitulació de Tsipras en 2015 a Grècia. És necessari que estes forces complisquen les seues promeses quan aconseguixen el govern i tornen a donar esperança a la gent.	Hoy día, el movimiento altermundialista no tiene la misma fuerza que al principio de la década del 2000, pero es absolutamente necesario que se reinvente para recuperar su capacidad de convocatoria. Porque estamos viendo que se dan movilizaciones espontáneas como la de los chalecos amarillos, un poco en la misma línea que los indignados de 2011 en España. La cuestión es dar perspectivas a todos estos movimientos. Las fuerzas políticas de izquierda deben dejar de decepcionar a la ciudadanía cuando esta las pone en el gobierno. Por ejemplo, se percibe una gran desilusión tras la capitulación de Tsipras en 2015 en Grecia. Es necesario que estas fuerzas cumplan sus promesas cuando alcanzan el gobierno y vuelvan a dar esperanza a la gente.
Vosté proposa la creació de noves institucions internacionals per a fer front a esta situació. Quin tipus de d'institucions? Cal refundar Europa. La Unió Europea és una institució antidemocràtica i al servei d'interessos privats. Tots els tractats europeus estan majoritàriament dirigits a satisfer els interessos d'una minoria privilegiada: la competència a qualsevol preu, el dret de les multinacionals, l'austeritat permanent, la reducció de la despesa social… Les institucions com l'FMI o el BM no servixen a l'interés general. Per tant, fan falta noves institucions polítiques sobre altres bases i amb organismes financers internacionals que reemplacen a l'FMI, BM, etcètera.	Usted propone la creación de nuevas instituciones internacionales para hacer frente a esta situación. ¿Qué tipo de de instituciones? Hay que refundar Europa. La Unión Europea es una institución antidemocrática y al servicio de intereses privados. Todos los tratados europeos están mayoritariamente dirigidos a satisfacer los intereses de una minoría privilegiada: la competencia a cualquier precio, el derecho de las multinacionales, la austeridad permanente, la reducción del gasto social… Las instituciones como el FMI o el BM no sirven al interés general. Por tanto, hacen falta nuevas instituciones políticas sobre otras bases y con organismos financieros internacionales que reemplacen al FMI, BM, etcétera.
Encara que sone una mica irònic, oficialment este G7 és una cimera contra les desigualtats. És sabut que les desigualtats són font de conflictes socials i els conflictes no són beneficiosos per als interessos del capital. Què creu que faran estes grans potències capitalistes per a reduir, diuen, les desigualtats? Això és pura retòrica. Les seues polítiques i actuacions van absolutament en sentit contrari. Les desigualtats no s'originen de forma natural; són el resultat de les polítiques desenvolupades pels governs que es reunixen en Biarritz i dels que els han precedit. Això és una hipocresia enorme. Estos caps d'Estat es reunixen periòdicament i trien temàtiques amb la intenció d'enganyar a l'opinió pública internacional.	Aunque suene un poco irónico, oficialmente este G7 es una cumbre contra las desigualdades. Es sabido que las desigualdades son fuente de conflictos sociales y los conflictos no son beneficiosos para los intereses del capital. ¿Qué cree que van a hacer estas grandes potencias capitalistas para reducir, dicen, las desigualdades? Eso es pura retórica. Sus políticas y actuaciones van absolutamente en sentido contrario. Las desigualdades no se originan de forma natural; son el resultado de las políticas desarrolladas por los gobiernos que se reúnen en Biarritz y por los que les han precedido. Esto es una hipocresía enorme. Estos jefes de Estado se reúnen periódicamente y eligen temáticas con la intención de engañar a la opinión pública internacional.
Dit això, crec que a hores d'ara ja no enganyen a ningú. Vist el vist, el seu grau de credibilitat està extremadament minvat. Trump, Boris Johnson, Salvini… tenim caps d'estat que estan cada vegada més desacreditats perquè han abandonat els principis fonamentals del dret internacional. I nosaltres estem ací per a denunciar-los amb fermesa i sense vacil·lacions.	Dicho esto, creo que a estas alturas ya no engañan a nadie. Visto lo visto, su grado de credibilidad está extremadamente menguado. Trump, Boris Johnson, Salvini… tenemos jefes de estado que están cada vez más desacreditados porque han abandonado los principios fundamentales del derecho internacional. Y nosotros estamos aquí para denunciarlos con firmeza y sin vacilaciones.
"Caldrà fer memòria per a no repetir el pas d'una història"	"Habrá que hacer memoria para no repetir el paso de una historia"

EUROESTAFA, #UnDocumentalIncomodo

NO al G7. Il·lusió i esperança que un altre món és possible

Esta setmana serem testimonis de dos mons contraposats, d'una banda, en Biarritz, es reuniran els caps d'Estat de set països econòmicament rics en una cimera aïllada de la població local i que tindrà lloc en una ciutat bunqueritzada, mentre que en Hendaia-Irun es posarà en el centre la riquesa de les alternatives locals, que es promouen des de la trobada anti G7.	Esta semana seremos testigos de dos mundos contrapuestos, por una parte, en Biarritz, se reunirán los jefes de Estado de siete países económicamente ricos en una cumbre aislada de la población local y que tendrá lugar en una ciudad bunquerizada, mientras que en Hendaia-Irun se pondrá en el centro la riqueza de las alternativas locales, que se promueven desde el encuentro anti G7.
Una contra cimera oberta, plural, reivindicativa i arrelada en el territori l'èxit del qual celebrem per endavant, a la llum dels molts obstacles que s'han vist obligats a superar.	Una contracumbre abierta, plural, reivindicativa y enraizada en el territorio cuyo éxito celebramos de antemano, a la luz de los muchos obstáculos que se han visto obligados a superar.
Dibuixarem un altre món, des d'Euskal Herria, un lloc ric en alternatives, per a construir un nou món, transformar l'actual. Davant aquells que ens volen fer creure que no hi ha alternatives al món distòpic que ens oferixen, divulgarem il·lusió i esperança que un nou món és possible.	Vamos a dibujar otro mundo, desde Euskal Herria, un lugar rico en alternativas, para construir un nuevo mundo, transformar el actual. Ante los que nos quieren hacer creer que no hay alternativas al mundo distópico que nos ofrecen, divulgaremos ilusión y esperanza de que un nuevo mundo es posible.

¿Por qué no los metes en tu casa?

eldiario.es
Bernardo Vergara
17/08/2019

Salvem-los, hipòcrites!

Esperem que este article i este vídeo servisca per a entendre i defensar millor a la gent que ajuda a salvar vides al Mediterrani i als qui s'atrevixen a buscar un futur millor. També et convidem a rellegir una entrada del 15 de juny sobre este assumpte, és MOLT INTERESSANT.	Esperamos que este artículo y este vídeo sirva para entender y defender mejor a la gente que ayuda a salvar vidas en el Mediterráneo y a quienes se atreven a buscar un futuro mejor. También te invitamos a releer una entrada del 15 de junio sobre este asunto, es MUY INTERESANTE.
Ah!, continuem demanant-te que escrigues al President del Govern en funcions Sr. Pedro Sánchez, perquè no multe, ni abandone a l'Open Arms i a l'Ocean Viking. Clica en este enllaç a "Moncloa: Escriu al President del govern" i un model de carta (pots utilitzar un altre). Ja saps "UNA GOTA, AMB SER POC, AMB UNA ALTRA FA XÀFEC"	Ah!, seguimos pidiéndote que escribas al Presidente del Gobierno en funciones Sr. Pedro Sánchez, para que no multe, ni abandone al Open Arms y al Ocean Viking. Clica en este enlace a "Moncloa: Escribe al Presidente del gobierno" y un modelo de carta (puedes utilizar otro). Ya sabes "UNA GOTA, CON SER POCO, CON OTRA HACE AGUACERO"

Salvémoslos, ¡hipócritas! CONTRAPODER (eldiario.es)

Demana al Sr. Pedro Sánchez que escolte la crida desesperada de l'Open Arms i l'Ocean Viking

Cap país de la UE ha atés la desesperada cridada dels vaixells Open Arms i l'Ocean Viking per al desembarcament de les més de 500 persones rescatades.	Ningún país de la UE ha atendido la desesperada llamada de los barcos Open Arms y Ocean Viking para el desembarco de las más de 500 personas rescatadas.
Brussel·les s'escuda que no pot fer més si els socis no plantegen una solució.	Bruselas se escuda en que no puede hacer más si los socios no plantean una solución.
Cap Estat membre ha sol·licitat encara a l'Executiu comunitari que coordine aquestes labors ni s'ha oferit a acollir a les 507 persones migrants, i Brussel·les recorda que no té competència per a dictar on han de desembarcar els immigrants rescatats al Mediterrani.	Ningún Estado miembro ha solicitado todavía al Ejecutivo comunitario que coordine estas labores ni se ha ofrecido a acoger a las 507 personas migrantes, y Bruselas recuerda que no tiene competencia para dictar dónde deben desembarcar los inmigrantes rescatados en el Mediterráneo.
Per a Open Arms: «És infame el silenci d'Europa. La falta d'humanitat i empatia els fa més culpables». No els deixem sols, demana-li al Sr. Pedro Sánchez que escolte la crida desesperada de l'Open Arms i l'Ocean Viking. Utilitza la pàgina de "La Moncloa-Escriure al President del Govern d'Espanya", et deixem un model de carta, utilitza'l o redacta un altre que et semble més adequat, però no deixem solos als qui salven vides.	Para Open Arms: «Es infame el silencio de Europa. La falta de humanidad y empatía les hace más culpables». No los dejemos solos, pídele al Sr. Pedro Sánchez que escuche la llamada desesperada del Open Arms y el Ocean Viking. Utiliza la página Ir a la página de inicio de "La Moncloa-Escribir al Presidente del Gobierno de España", te dejamos un modelo de carta, utilízalo o redacta otro que te parezca más adecuado, pero no dejemos solos a quienes salvan vidas.

Sr. president del Govern en funcions, Pedro Sánchez: No deixe de comprovar la desesperant inacció de la Unió Europea i dels diferents governs que la conformen (també del seu, que és el meu). Mentrestant els vaixells d'Open Arms i l'Ocean Viking, de Metges Sense Fronteres i SOS Mediterranée, malden per SALVAR VIDES HUMANES en el Mediterrani central.	Sr. presidente del Gobierno en funciones, Pedro Sánchez: No dejo de comprobar la desesperante inacción de la Unión Europea y de los diferentes gobiernos que la conforman (también del suyo, que es el mio). Mientras tanto los barcos de Open Arms y Ocean Viking, de Médicos Sin Fronteras y SOS Mediterranée, se afanan en SALVAR VIDAS HUMANAS en el Mediterráneo central.
Davant la decisió per part dels governs d'Itàlia i Malta de no deixar desembarcar a la totalitat de les persones rescatades per estes embarcacions, els líders de la Unió Europea, semblen haver-se encreuat de braços, vosté, Sr. Pedro Sánchez, també, incomplint totes les normes bàsiques del dret internacional.	Ante la decisión por parte de los gobiernos de Italia y Malta de no dejar desembarcar a la totalidad de las personas rescatadas por estas embarcaciones, los líderes de la Unión Europea, parecen haberse cruzado de brazos, usted, Sr. Pedro Sánchez, también, incumpliendo todas las normas básicas del derecho internacional.
Davant esta situació, li demane que, amb la màxima urgència, s'esforce a impulsar una nova política migratòria que contemple plans de desembarcament segur que oferisquen una solució conjunta a les persones rescatades al Mediterrani Central i urgentment a les persones rescatades durant estos últims dies per l'Open Arms i per l'Ocean Viking.	Ante esta situación, le pido que, con la máxima urgencia, se esfuerce en impulsar una nueva política migratoria que contemple planes de desembarco seguro que ofrezcan una solución conjunta a las personas rescatadas em el Mediterraneo central y urgentemente a las personas rescatadas durante estos últimos días por el Open Arms y por el Ocean Viking.
Davant esta situació, li demane que, amb la màxima urgència, s'esforce a impulsar una nova política migratòria que contemple plans de desembarcament segur que oferisquen una solució conjunta a les persones rescatades al Mediterrani Central i urgentment a les persones rescatades durant estos últims dies per l'Open Arms i per l'Ocean Viking.	Ante esta situación, le pido que, con la máxima urgencia, se esfuerce en impulsar una nueva política migratoria que contemple planes de desembarco seguro que ofrezcan una solución conjunta a las personas rescatadas em el Mediterraneo central y urgentemente a las personas rescatadas durante estos últimos días por el Open Arms y por el Ocean Viking.
Com no hi ha temps que perdre (desgraciadament ja han perdut massa) Sr. Pedro Sánchez oferisca un port segur de manera immediata. Recorde el que "vosté" va escriure en el seu llibre “haver salvat la vida a les 630 persones de l'Aquarius fa que valga la pena dedicar-se a la política”. Ara li val la pena dedicar-se a la política, faça-ho. No demore.	Como no hay tiempo que perde (desgraciadamente ya han perdido demasiado) Sr. Pedro Sánchez  ofrezca un puerto seguro de manera inmediata. Recuerde lo que usted escribió en su libro “el haber salvado la vida a las 630 personas del Aquarius hace que valga la pena dedicarse a la política”. Ahora le vale la pena dedicarse a la política, hágalo. No demore.
El seu prestigi i la seua consciència està en joc. També la vida de totes aquelles persones que es troben a bord de l'Open Arms i per l'Ocean Viking i això no pot obviar-ho ni el seu ministre de Foment, ni la seua Viceministra, ni, per descomptat vosté, Sr. Pedro Sánchez. Atentament.	Su prestigio y su conciencia está en juego. También la vida de todas aquellas personas que se encuentran a bordo del Open Arms y por el Ocean Viking y eso no puede obviarlo ni su ministro de Fomento, ni su Viceministra, ni, por supuesto usted, Sr. Pedro Sánchez. Atentamente.