50 euros, que són dignitat.

La política no és la tèbia mediació dels gestors: la política és portar a eixa mesa una voluntat.	La política no es la tibia mediación de los gestores: la política es llevar a esa mesa una voluntad.
50 euros –que són en realitat 250 perquè esta pujada ve després d'una altra, i si tot va bé abans d'altres més– són moltes coses. Són la calma d'altres taules, de cuina o d'estudi. Són la calefacció encesa o sortejar el límit del desnonament. Són medicaments, abonaments de transport, sabates. Són cosetes del súper que et poden portar a la presó si ja t'han enxampat no podent pagar-les altres vegades abans. Són una mica de marge, un dormir millor.	50 euros –que son en realidad 250 porque esta subida viene después de otra, y si todo va bien antes de otras más– son muchas cosas. Son la calma de otras mesas, de cocina o de estudio. Son la calefacción encendida o sortear el límite del desahucio. Son medicamentos, abonos de transporte, zapatos. Son cositas del súper que te pueden llevar a la cárcel si ya te han pillado no pudiendo pagarlas otras veces antes. Son un poco de margen, un dormir mejor.
50 euros, que en realitat són 250, són dignitat. Són una afirmació política, un discurs que afirma de quin costat s'està. Són un senyal, una declaració d'intencions.	50 euros, que en realidad son 250, son dignidad. Son una afirmación política, un discurso que afirma de qué lado se está. Son una señal, una declaración de intenciones.
I són possibles per un acord, clar que són possibles sols si hi ha un acord. Però els acords favorables no s'aconseguixen per màgia o per magnanimitat. S'aconseguixen perquè es tiba la corda. S'aconseguixen per voluntat, per tenacitat, per convenciment, per intel·ligència en el com i en el quan. Igual que si durant molt de temps no es van aconseguir, alguna cosa tindrà a veure amb el fet que qui s'asseia en la capçalera de la taula no tenia massa ganes d'estirar.	Y son posibles por un acuerdo, claro que son posibles solo si hay un acuerdo. Pero los acuerdos favorables no se consiguen por magia o por magnanimidad. Se consiguen porque se tensa la cuerda. Se consiguen por voluntad, por tenacidad, por convencimiento, por inteligencia en el cómo y en el cuándo. Igual que si durante mucho tiempo no se consiguieron, algo tendrá que ver con que quien se sentaba en la cabecera de la mesa no tenía demasiadas ganas de estirar.
Habitatge, reforma laboral, justícia patriarcal… Comença una temporada de molts temes entorn de d'altres taules. Sempre, a un costat s'asseurà una Espanya conservadora, moguda pels seus propis interessos. I, a l'altre, una Espanya que lluita, que vol canviar a favor que tots i totes visquem millor.	Vivienda, reforma laboral, justicia patriarcal… Empieza una temporada de muchos temas en torno a otras tantas mesas. Siempre, a un lado se sentará una España conservadora, movida por sus propios intereses. Y, al otro, una España que lucha, que quiere cambiar a favor de que todos y todas vivamos mejor.
Celebrarem els acords, però en la mesura en la qual abans algú haja tibat, tibat molt. Que algú haja tibat com fa temps que no es tibava en este país.	Celebraremos los acuerdos, pero en la medida en la que antes alguien haya tensado, tensado mucho. Que alguien haya tensado como hace tiempo que no se tensaba en este país.
Els qui es mobilitzen este 30 de gener ho saben bé. Però ho sabem en la resta del país? Ho saben els sindicats majoritaris?	Quienes se movilicen este 30 de enero lo saben bien. Pero lo sabemos en el resto del país? Lo saben los sindicatos mayoritarios?

I si ho paràrem tot per a parar-los els peus?

La conquesta d'unes pensions dignes concernix a tota la ciutadania, perquè ocupació, salari i pensions són elements que evolucionen junts. Més encara quan l'últim Informe FOESSA ens advertix de l'augment de la desigualtat i de la pobresa donar suport a un augment del salari mínim interprofessional, combatre la precarietat laboral, per la derogació de lleis lesives per a les gents treballadores, per una pensió mínima de 1.080 euros, per l'eliminació de la bretxa salarial entre homes i dones, és la principal esperança de moltes persones deprimides i deixades a la seua sort. No els podem fallar. A França Impulsada per les organitzacions sindicals representatives, la mobilització contra la reforma de les pensions confirma la intransigència de Macron i dels interessos que representa, determinat a no canviar un àpex el seu programa de desmantellament sistemàtic dels drets socials conquistats durant decennis pel món del treball.	La conquista de unas pensiones dignas atañe a toda la ciudadanía, pues empleo, salario y pensiones son elementos que evolucionan juntos. Más aún cuando el último Informe FOESSA nos advierte del aumento de la desigualdad y de la pobreza apoyar un aumento del salario mínimo interprofesional, combatir la precariedad laboral, por la derogación de leyes lesivas para las gentes trabajadoras, por una pensión mínima de 1.080 euros, por la eliminación de la brecha salarial entre hombres y mujeres, es la principal esperanza de muchas personas deprimidas y dejadas a su suerte. No les podemos fallar. En Francia Impulsada por las organizaciones sindicales representativas, la movilización contra la reforma de las pensiones confirma la intransigencia de Macron y de los intereses que representa, determinado a no cambiar un ápice su programa de desmantelamiento sistemático de los derechos sociales conquistados durante decenios por el mundo del trabajo.
Setena vaga general a França després de set setmanes de conflicte contra la reforma de les pensions / Séptima huelga general en Francia tras siete semanas de conflicto contra la reforma de las pensiones (Clica per a veure el vídeo / Clica para ver el video)	Protesta a França contra reforma de pensions presentada pel govern Macron / Protesta en Francia contra reforma de pensiones presentada por el gobierno Macron (Clica per a veure el vídeo / Clica para ver el video)
Si aconseguix el seu objectiu, serà una de victòria simbòlica que utilitzaran a la Unió Europea les forces "liberals" contra les protestes que emergisquen de la ciutadania enfront de la injustícia, la desigualtat, i dels abusos de poder. Serà una victòria que posarà un cadenat més a l'ordre establit per a benefici dels privilegiats i els rics.	Si logra su objetivo, será una de victoria simbólica que utilizarán en la Unión Europea las fuerzas "liberales" contra las protestas que emerjan de la ciudadanía frente a la injusticia, la desigualdad, y los abusos de poder. Será una victoria que pondrá un candado más al orden establecido para beneficio de los privilegiados y los ricos.
En tota Europa Caminem en tota Europa cap a una democràcia restringida i limitada, una democràcia apagada i ensopida en la qual els governs estiguen lliures del control dels qui els han triat, una democràcia al marge de la voluntat de les majories, de manera que el govern puga dedicar-se sense cap trava a protegir els interessos econòmics de minories que no es presenten a les eleccions però que monopolitzen l'aparell de l'Estat.	En toda Europa Caminamos en toda Europa hacia una democracia restringida y limitada, una democracia apagada y aletargada en la que los gobiernos estén libres del control de quienes les han elegido, una democracia al margen de la voluntad de las mayorías, de forma que el gobierno pueda dedicarse sin ninguna traba a proteger los intereses económicos de minorías que no se presentan a las elecciones pero que monopolizan el aparato del Estado.
Una de cada cinc persones ronda la pobresa a la Unió Europea / Una de cada cinco personas ronda la pobreza en la Unión Europea (Clica per a veure el vídeo / Clica para ver el video)	Les vagues no valen per a res? O potser això és el que volen que penses els qui no volen que res canvie a millor? / ¿Las huelgas no valen para nada? ¿O quizás eso es lo que quieren que pienses quienes no quieren que nada cambie a mejor? (Clica per a veure el vídeo / Clica para ver el video)
A Euskadi I si ho paràrem tot per a parar-los els peus? Sí, detenir esta carrera al precipici al qual ens porten els governants en plena guerra contra la seua pròpia societat, al servei d'interessos socialment minoritaris i carregant-se drets socials bàsics.	En Euskadi ¿Y si lo paráramos todo para pararles los pies? Si, detener esta carrera al precipicio al que nos llevan los gobernantes en plena guerra contra su propia sociedad, al servicio de intereses socialmente minoritarios y cargándose derechos sociales básicos.
La costera de Gener / La cuesta de enero (Clica per a veure el vídeo / Clica para ver el video)	(Clica per a veure el vídeo / Clica para ver el video)

2019

El més destacat de 2019, dues dones: una antropòloga i una activista, en dos camps que estan consolidant un imprescindible canvi. Una, en la classificació per gènere, i l'altra, fent una crida a la població de l'ingent repte que té la humanitat sense possibilitat d'error.	Lo más destacado de 2019, dos mujeres: una antropóloga y una activista, en dos campos que están cimentando un imprescindible cambio. Una, en la clasificación por género, y la otra, haciendo una llamada a la población del ingente reto que tiene la humanidad sin posibilidad de error.
Rita Laura Segato	Greta Thunberg
Rita Laura Segato, antropòloga argentina, estudiosa del feminisme en el seu propi context, en un continent que encara sobreviuen comunitats tradicionals, va posar lletra des de l'antropologia que sap que les institucions tenen gènere. Un conjunt xilé de dones amb el nom Las Tesis, van recollir el guant de la investigadora, en apreciar el que l'Estat és capaç de fer, utilitzant als seus esbirros pagats pel poble.	Rita Laura Segato, antropóloga argentina, estudiosa del feminismo en su propio contexto, en un continente que todavía sobreviven comunidades tradicionales, puso letra desde la antropología que sabe que las instituciones tienen género. Un conjunto chileno de mujeres con el nombre Las Tesis, recogieron el guante de la investigadora, al apreciar lo que el Estado es capaz de hacer, utilizando a sus esbirros pagados por el pueblo.
Els ultratges, violacions, colps i tortures cap a les dones que salen al carrer per a reclamar el que els estan robant: «L'Estat opressor és el mascle violador». Totes estes institucions patriarcals que es disfressen per a exercir la repressió a la llibertat, formen part d'esta ignomínia, mentidera que asfixia la decència.	Los ultrajes, violaciones, golpes y torturas hacia las mujeres que salen a la calle para reclamar lo que les están robando: «El Estado opresor es el macho violador». Todas estas instituciones patriarcales que se disfrazan para ejercer la represión a la libertad, forman parte de esta ignominia, mentirosa que asfixia la decencia.
L'altra gran protagonista que produïx granellades als reaccionaris recalcitrants: Greta Thunberg, una adolescent que almenys hauria d'avergonyir a la immensa població del planeta que no vol veure la dimensió del problema de la contaminació, i de la deterioració climàtica.	La otra gran protagonista que produce sarpullidos a los reaccionarios recalcitrantes: Greta Thunberg, una adolescente que por lo menos debería avergonzar a la inmensa población del planeta que no quiere ver la dimensión del problema de la contaminación, y del deterioro climático.
La salvació ha de vindre per mitjà de les dones compromeses per a destruir el patriarcat repressor.	La salvación ha de venir por medio de las mujeres comprometidas para destruir el patriarcado represor.

Sense debat i participació en la presa de decisions, no hi ha democràcia

En la informació periodística sobre les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez ha saltat una notícia que crida l'atenció: pel que sembla en l'acord PSOE-ERC s'inclou una taula de diàleg entre Govern i Generalitat i una consulta ciutadana sobre les futures conclusions d'esta taula.	En la información peridística sobre las negociaciones para la investidura de Pedro Sánchez ha saltado una noticia que llama la atención: al parecer en el acuerdo PSOE-ERC se incluye una mesa de diálogo entre Gobierno y Generalitat y una consulta ciudadana sobre las futuras conclusiones de esta mesa.
Fora del debat dels sectors més antidemocràtics sobre els qui han de votar (curiós debat posat sobre la mesa per aquells partits i persones que són al·lèrgiques a la participació directa de la ciutadania), des d'esta Plataforma donem la benvinguda a eixa consulta.	Fuera del debate de los sectores más antidemocráticos sobre quienes deben votar (curioso debate puesto sobre la mesa por aquellos partidos y personas que son alérgicas a la participación directa de la ciudadanía), desde esta Plataforma damos la bienvenida a esa consulta
Considerem que votar és condició necessària per a ser democràtics, però per si mateix no basta. La democràcia no és una mecànica, és una cultura. Si no es desenvolupa, la seua qualitat es ressent i degenera ràpidament.	Consideramos que votar es condición necesaria para ser democráticos, pero por sí mismo no basta. La democracia no es una mecánica, es una cultura. Si no se desarrolla, su calidad se resiente y degenera rápido.
Estem en temps d'emergència, res que haja de veure amb votar és un tràmit, és més, deuríem, com a ciutadania responsable, exigir una major participació en la presa de decisions polítiques. Això no implica sempre decidir; a vegades només s'opina. Però, que se sàpia la nostra opinió! Després dels necessaris i corresponents processos de debat i participació, sense els quals la democràcia NO ÉS DEMOCRÀCIA.	Estamos en tiempos de emergencia, nada que tenga que ver con votar es un trámite, es más deberíamos, como ciudadanía responsable, exigir una mayor participación en la toma de decisiones políticas. Esto no implica siempre decidir; a veces solo se opina. Pero, ¡que se sepa nuestra opinión! Tras los necesarios y correspondientes procesos de debate y participación, sin los cuales la democrácia NO ES DEMOCRÁCIA.
Precisament, les protestes en demanda de democràcia i llibertat han représ en 2019 una dimensió global. Enguany, este 2020 que acaba d'entrar, es pot confirmar el seu caràcter transformador o, tal vegada, és probable, que es posen en dubte drets consolidats. Els relacionats amb la igualtat entre dones i homes són un objectiu declarat del totalitarisme rampant i mostra d'això el tenim en les últimes eleccions generals. L'atac a la diversitat és el reflux reaccionari a la revolució feminista.	Precisamente, las protestas en demanda de democracia y libertad han retomado en 2019 una dimensión global. Este año 2020 que acaba de entrar se puede confirmar su carácter transformador o, tal vez, es probable, que esta década se pongan en entredicho derechos consolidados. Los relacionados con la igualdad entre mujeres y hombres son un objetivo declarado del totalitarismo rampante y muestra de ello lo tenemos en las últimas elecciones generales. El ataque a la diversidad es el reflujo reaccionario a la revolución feminista.
Hi ha un debat global i permanent sobre la democràcia. Si la ciutadania no ho donem, ho perdrem.	Hay un debate global y permanente sobre la democracia. Si la ciudadanía no lo damos, lo perderemos.