Les persones immigrants aporten més a l'Estat del benestar del que reben

Només a partir d'anàlisis informades com el que aporta l'estudi sobre "Immigració i Estat de benestar" de la Fundació "la Caixa" es podran prendre les mesures que garantisquen la cohesió social i la pervivència de l'Estat de benestar. Les persones immigrants assentades a l’estat espanyol aporten més a l'Estat del benestar del que reben:	Sólo a partir de análisis informados como el que aporta el estudio sobre "Inmigración y Estado de bienestar" de la Fundación "la Caixa" se podrán tomar las medidas que garanticen la cohesión social y la pervivencia del Estado de bienestar. Las personas inmigrantes asentadas en el estado español aportan más al Estado del bienestar de lo que reciben:
• El 12,17% de la població de l’estat espanyol, més de 5,7 milions de persones, és immigrant, convertint-se en el segon Estat membre de la Unió Europea per nombre de persones residents estrangeres.	• El 12,17% de la población del estado español, más de 5,7 millones de personas, es inmigrante, convirtiendose en el segundo Estado miembro de la Unión Europea por número de personas residentes extranjeras.
• Menys de l'1% de las persones perceptores de pensions són estrangeres (d'elles, més de la meitat són europees). Al seu torn, es calcula que l'alta taxa d'activitat de les persones immigrants contribuirà a retardar en cinc anys l'entrada en dèficit del sistema de pensions, a més de frenar l'envelliment poblacional.	• Menos del 1% de las personas perceptoras de pensiones son extranjeras (de ellas, más de la mitad son europeas). A su vez, se calcula que la alta tasa de actividad de las personas inmigrantes contribuirá a retrasar en cinco años la entrada en déficit del sistema de pensiones, además de frenar el envejecimiento poblacional.
• Les persones immigrants consulten un 7% menys la medicina de capçalera i un 16,5% menys les especialitats, encara que recorren un 3,2% més als serveis d'urgències. Actualment la proporció de la despesa sanitària que absorbixen equival a poc més del 5% del total.	• Las personas inmigrantes consultan un 7% menos la medicina de cabecera y un 16,5% menos las especialidades, aunque recurren un 3,2% más a los servicios de urgencias. Actualmente la proporción del gasto sanitario que absorben equivale a poco más del 5% del total.
• El 30% de les persones immigrants a l’estat espanyol són pobres, enfront del 18% de les autòctones que es troben en esta situació. No obstant això, només un 6,8% de les intervencions dels serveis socials es dirigixen a la població immigrant.	• El 30% de las personas inmigrantes en el estado español son pobres, frente al 18% de las autóctonas que se encuentran en esta situación. No obstante, sólo un 6,8% de las intervenciones de los servicios sociales se dirigen a la población inmigrante.
• El 50% del superàvit de les finances públiques en els anys de major creixement va correspondre a impostos i contribucions socials aportats per la immigració. No obstant això, la crisi ha castigat durament a estos col·lectius, que en l'actualitat patixen taxes de desocupació superiors al 30%.	• El 50% del superávit de las finanzas públicas en los años de mayor crecimiento correspondió a impuestos y contribuciones sociales aportados por la inmigración. Sin embargo, la crisis ha castigado duramente a estos colectivos, que en la actualidad sufren tasas de desempleo superiores al 30%.
• Més de la meitat de la ciutadania espanyola percep a les persones immigrants com un competidor en l'accés a prestacions i serveis socials. L’informe advertix que estes actituds poden augmentar en les pròximes dues dècades, amb l'envelliment del col·lectiu i l'increment de les peticions d'ajudes i serveis.exto o imagen 1	• Más de la mitad de la ciudadanía española percibe a las personas inmigrantes como un competidor en el acceso a prestaciones y servicios sociales. El informe advierte que estas actitudes pueden aumentar en las próximas dos décadas, con el envejecimiento del colectivo y el incremento de las peticiones de ayudas y servicios.
• L'informe assenyala que la concentració de la immigració en determinades Comunitats Autònomes, municipis i barris introduïx desajustaments en la distribució de recursos fiscals entre diferents nivells de l'administració de l'Estat. Això provoca també increments localitzats de la demanda de prestacions i contribuïx a la deterioració dels programes de protecció social.	• El informe señala que la concentración de la inmigración en determinadas Comunidades Autónomas, municipios y barrios introduce desajustes en la distribución de recursos fiscales entre distintos niveles de la administración del Estado. Esto provoca también incrementos localizados de la demanda de prestaciones y contribuye al deterioro de los programas de protección social.

Colección de Estudios Sociales. Núm. 31 "Inmigración y Estado de bienestar" Obra Social "La Caixa"
NOTA DE PREMSA