miércoles, 13 de noviembre de 2019

#Desallotgen LaIngo

#Desallotgen LaIngo, però un Madrid Ingovernable és indesallotjable

Des del cor de Madrid, 13 de novembre de 2019
#Desalojan LaIngo, pero un Madrid Ingobernable es indesalojable

Desde el corazón de Madrid, 13 de noviembre de 2019
Hui la dreta ha executat el desallotjament de la Ingovernable, fent l'única política que sap fer: la de la força. S'ha tancat a abordar amb arguments un conflicte social, i sense avisar si més no, ha «resolt» policialment el que no ha volgut resoldre dialogadament. Quan s'acaben les raons, només us queda la força bruta, però ni vencereu ni convencereu. Vam ser milers els qui omplim de vida un espai comú, i ara tomben la porta per a buidar este centre social de tota la vida amb què l'omplim.Hoy la derecha ha ejecutado el desalojo de la Ingobernable, haciendo la única política que sabe hacer: la de la fuerza. Se ha cerrado a abordar con argumentos un conflicto social, y sin avisar siquiera, ha «resuelto» policialmente lo que no ha querido resolver dialogadamente. Cuando se acaban las razones, solo os queda la fuerza bruta, pero ni venceréis ni convenceréis. Fuimos miles quienes llenamos de vida un espacio común, y ahora tumban la puerta para vaciar este centro social de toda la vida con que lo llenamos.




1. Almeida, Villacís: però per què ens odieu tant? Primer, perquè no suporteu la veritat que portem: que el conflicte de Prado 30 no el va obrir la Ingovernable, sinó els qui ens vau robar un edifici públic. Amb un acte de desobediència, La Ingovernable va retornar a la ciutat l'edifici que ens vau usurpar, traient a la llum el "pelotazo" d'Ana Botella. I segon: perquè no suporteu veure els nostres centres socials plens d'una vida alegre que no viviu, i que no enteneu. Podreu seguir sense reconéixer el que ací ha ocorregut, però ha ocorregut. Els qui en 2015 vau tancar, vau regalar i anàveu a demolir un edifici municipal, encara en 2018 donàveu suport al «museu» de l'amic d'Aznar, però ja en 2019 ni tan sols vosaltres us atreviu a defensar aquell "pelotazo" indefensable. I per què vau canviar d'opinió? Perquè la lluita de la Ingovernable va guanyar, i va evidenciar una vegada més, l'espoli al qual heu sotmés a la nostra ciutat durant dècades. Recuperem el nostre edifici, no per la força bruta, sinó amb el poder de la gent i els moviments de base que decidim dir basta a vostra corruPPció. Així va ser: la Ingo us va desallotjar per a retornar de facto esta riquesa pública als milers de persones que ho hem usat. I el que ací ha ocorregut ja mai ho podreu esborrar, perquè romandrà per sempre en la memòria dels centres socials, i serà un referent de les noves lluites que vindran.1. Almeida, Villacís: ¿pero por qué nos odiáis tanto? Primero, porque no soportáis la verdad que portamos: que el conflicto de Prado 30 no lo abrió la Ingobernable, sino quienes nos robasteis un edificio público. Con un acto de desobediencia, La Ingobernable devolvió a la ciudad el edificio que nos usurpasteis, sacando a la luz el pelotazo de Ana Botella. Y segundo: porque no soportáis ver nuestros centros sociales llenos de una vida alegre que no vivís, y que no entendéis. Podréis seguir sin reconocer lo que aquí ha ocurrido, pero ha ocurrido. Quienes en 2015 cerrasteis, regalasteis e ibais a demoler un edificio municipal, aún en 2018 apoyabais el «museo» del amigo de Aznar, pero ya en 2019 ni siquiera vosotros os atrevéis a defender aquel pelotazo indefendible. ¿Y por qué cambiasteis de opinión? Porque la lucha de la Ingobernable ganó, y evidenció una vez más, el expolio al que habéis sometido a nuestra ciudad durante décadas. Recuperamos nuestro edificio, no por la fuerza bruta, sino con el poder de la gente y los movimientos de base que decidimos decir basta a vuestra corruPPción. Así fue: la Ingo os desalojó para devolver de facto esta riqueza pública a las miles de personas que lo hemos usado. Y lo que aquí ha ocurrido ya nunca lo podréis borrar, porque permanecerá para siempre en la memoria de los centros sociales, y será un referente de las nuevas luchas que vendrán.




2. Manuela Carmena també és responsable central del desallotjament de la Ingovernable. L'anomenat govern del «governar escoltant», que ens repetia que «la ciutadania va per davant de les institucions», mai va reconéixer el valor de l'autogestió. En 2015, Ara Madrid va començar el seu govern bloquejant les demandes bàsiques de la Xarxa d'Espais Ciutadans, que coordinava les lluites per l'espai de desenes d'iniciatives autogestionades a la nostra ciutat. Mentre ignorava les nostres reivindicacions, el govern de Carmena cedia sense cap justificació espais municipals enormes, com el Palauet d'Alberto Aguilera a l'Estat Mexicà o la nau 9 d'Escorxador a la Fundació Sandretto. L'edifici de Prado 30 continuava buit i no estava en cap agenda política… fins que milers de persones destapem el "pelotazo" del PP i desallotgem a la Fundació Ambasz. Va col·laborar llavors l'Ajuntament amb el nou centre social que ja en les seues primeres setmanes desbordava activitat? Lamentablement, no. Molt al contrari, van indemnitzar a Ambasz amb 1,4 milions d'euros de diners públics. I finalment, Rita Maestre va trencar l'acord al qual arribem amb el teixit de la ciutat, que haguera permés interposar un just obstacle a l'actual govern. No enfrontar-se amb les elits no sols ix car econòmicament, sinó també políticament.2. Manuela Carmena también es responsable central del desalojo de la Ingobernable. El llamado gobierno del «gobernar escuchando», que nos repetía que «la ciudadanía va por delante de las instituciones», nunca reconoció el valor de la autogestión. En 2015, Ahora Madrid comenzó su gobierno bloqueando las demandas básicas de la Red de Espacios Ciudadanos, que coordinaba las luchas por el espacio de decenas de iniciativas autogestionadas en nuestra ciudad. Mientras ignoraba nuestras reivindicaciones, el gobierno de Carmena cedía sin ninguna justificación espacios municipales enormes, como el Palacete de Alberto Aguilera al Estado Mexicano o la nave 9 de Matadero a la Fundación Sandretto. El edificio de Prado 30 seguía vacío y no estaba en ninguna agenda política… hasta que miles de personas destapamos el pelotazo del PP y desalojamos a la Fundación Ambasz. ¿Colaboró entonces el Ayuntamiento con el nuevo centro social que ya en sus primeras semanas rebosaba actividad? Lamentablemente, no. Muy al contrario, indemnizaron a Ambasz con 1,4 millones de euros de dinero público. Y finalmente, Rita Maestre rompió el acuerdo al que llegamos con el tejido de la ciudad, que hubiera permitido interponer un justo obstáculo al actual gobierno. No enfrentarse con las élites no sólo sale caro económicamente, sino también políticamente.




3. Tenim ràbia, molta ràbia, perquè eixe Madrid trist dels classistes, masclistes i racistes sembla hui més realitat que ahir. Ràbia, perquè ens arranquen un lloc que estimem, un territori en el qual hem apostat per deixar un espai a l'ingovernable en les nostres vides. Un projecte col·lectiu bell en el qual hem posat el cos, el temps i el cor; en el qual no hem demanat i esperat a un futur indefinit, sinó que hem pres i fet el Madrid que volem. Sabem bé que no tenim una altra vida, ni un altre Madrid, i per això sabem molt bé que no renunciarem ni a una vida que valga la pena ni a una ciutat que valga la pena. Tu, que vas passar per ací, vas entrar a la Ingo, la vas canviar i et va canviar, i vas eixir més ingovernable del que vas entrar: vam entendre que ens necessitàvem, vam entendre que la vida sense espais compartits una mica ingovernables no és vertadera vida, vam entendre que no tenim una altra alternativa que fer la política de cada dia, la de defensar l'alegria i organitzar la ràbia. I encara que desallotgen este edifici, no ens poden desallotjar, perquè estem a tot arreu, i el Madrid ingovernable és indesallotjable.3. Tenemos rabia, mucha rabia, porque ese Madrid triste de los clasistas, machistas y racistas parece hoy más realidad que ayer. Rabia, porque nos arrancan un lugar que amamos, un territorio en el que hemos apostado por dejar un espacio a lo ingobernable en nuestras vidas. Un proyecto colectivo hermoso en el que hemos puesto el cuerpo, el tiempo y el corazón; en el que no hemos pedido y esperado a un futuro indefinido, sino que hemos tomado y hecho el Madrid que queremos. Sabemos bien que no tenemos otra vida, ni otro Madrid, y por eso sabemos muy bien que no vamos a renunciar ni a una vida que merezca la pena ni a una ciudad que merezca la pena. Tú, que pasaste por aquí, entraste a la Ingo, la cambiaste y te cambió, y saliste más ingobernable de lo que entraste: entendimos que nos necesitábamos, entendimos que la vida sin espacios compartidos un poco ingobernables no es verdadera vida, entendimos que no tenemos otra alternativa que hacer la política de todos los días, la de defender la alegría y organizar la rabia. Y aunque desalojen este edificio, no nos pueden desalojar, porque estamos en todas partes, y el Madrid ingobernable es indesalojable.
Que ens lleven "lo bailao"

Ara i sempre, #MadridNoSeVende

10, 100, 1000 centres socials
Que nos quiten lo bailao

Ahora y siempre, #MadridNoSeVende

10, 100, 1000 centros sociales