Hi ha amics que maten

Espanya i l'Aràbia Saudita són estats 'amics'. Però hi ha amistats que maten. Enllaç a la pàgina d'Amnistia Internacional.	España y Arabia Saudí son estados 'amigos'. Pero hay amistades que matan. Enlace a la página de Amnistia Internacional.
Es nega l'auxili a vaixells carregats de persones que fugen de les guerres i ens diuen que oferir ports a vaixells que alimenten amb armes eixes guerres és legal.	Se niega el auxilio a barcos cargados de personas que huyen de las guerras y nos dicen que ofrecer puertos a barcos que alimentan con armas esas guerras es legal.

Iemen porta anys en guerra i és l'infern en la Terra. En aqueix mateix període de temps, Espanya ha venut més de 1.100 milions d'Euros a l'Aràbia Saudita, una de les parts en el conflicte. / Yemen lleva años en guerra y es el infierno en la Tierra. En ese mismo periodo de tiempo, España ha vendido más de 1.100 millones de Euros a Arabia Saudí, una de las partes en el conflicto.

Ja ho va dir Carmen Calvo: "El Open Arms no tiene permiso para rescatar". Sobre aquest vaixell que ha dit?	Ya lo dijo Carmen Calvo:"El Open Arms no tiene permiso para rescatar". Sobre este barco que ha dicho?
Per a què servixen governants que permeten que continuen passant estes coses?	Para qué sirven gobernantes que permiten que sigan pasando estas cosas?

La mobilització per les pensions es generalitza

Cada vegada més gent, farta que li "roben" per a engrossir les butxaques de bancs i lladregots d'eixos que anomenen "rics", ix al carrer i, la veritat, cada vegada més enfadada.	Cada vez más gente, harta que le "roben" para engrosar los bolsillos de bancos y mangantes de esos que llaman "ricos", sale a la calle y, la verdad, cada vez más enfadada.
La vaga indefinida convocada en l'Estat francés contra la reforma del sistema de pensions que promou el president, Emmanuel Macron, va viure este cap de setmana les seues primeres jornades amb un important impacte en el transport i l'educació, i grans mobilitzacions.	La huelga indefinida convocada en el Estado francés contra la reforma del sistema de pensiones que promueve el presidente, Emmanuel Macron, vivió este fin de semana sus primeras jornada con un importante impacto en el transporte y la educación, y grandes movilizaciones.
La reforma del Govern francés, com les formulades ací pel Banc d'Espanya, i algun partit polític (recordeu a l'economista Garicano, "guru" de Ciudadanos i reconegut liberal amic de Macron) generen incertesa i augmenta l'ansietat i el descontentament de la gent.	La reforma del Gobierno frances, como las formuladas aquí por el Banco de España, y algún que otro partido político (recordad al economista Garicano, "guru" de Ciudadanos y reconocido liberal amigo de Macron) generan incertidumbre y aumenta la ansiedad y el descontento de la gente.
Tant el Govern francés de Macron, com el president del Banc d'Espanya, com el Sr. Garicano, el seu partit i tots aquells que es titllen de "liberals", només volen una cosa: que les pensions nodrisquen els comptes dels grans bancs, que són per als qui treballen des del Parlament.	Tanto el Gobierno frances de Macron, como el presidente del Banco de España, como el Sr. Garicano, su partido y todos aquellos que se tildan de liberales, sólo quieren una cosa: que las pensiones nutran las cuentas de los grandes bancos, que son para quienes trabajan desde el Parlamento.
La intenció de tots ells és la d'aplicar retallades en el sistema de pensions, bé retardant l'edat de jubilació, bé ampliant els períodes de cotització per al càlcul de la pensió. D'esta manera, la proposta de Macron, com la de tots els altres, seria una més de les reformes que s'han posat en marxa a Europa per a continuar desmuntant l'estat de benestar que es va establir després de la Segona Guerra Mundial.	La intención de todos ellos es la de aplicar recortes en el sistema de pensiones, bien retrasando la edad de jubilación, bien ampliando los periodos de cotización para el cálculo de la pensión. De este modo, la propuesta de Macron, como la de todos los demás, sería una más de las reformas que se han puesto en marcha en Europa para continuar desmontando el estado de bienestar que se estableció tras la Segunda Guerra Mundial.
Equilibrar els comptes perquè el sistema siga sostenible s'ha convertit en l'afegitó que tot el justifica. Ara bé, l'OTAN acaba de celebrar el seu 70 aniversari precisament en l'Estat francés i a ningú se li ha ocorregut qüestionar que la despesa militar siga sostenible. Eixa sí que és una despesa prescindible!	Equilibrar las cuentas para que el sistema sea sostenible se ha convertido en la coletilla que todo lo justifica. Ahora bien, la OTAN acaba de celebrar su 70 aniversario precisamente en el Estado frances y a nadie se le ha ocurrido cuestionar que el gasto militar sea sostenible. ¡Ese sí que es un gasto prescindible!
És qüestió de prioritats polítiques. I eixes les marca la mobilització. La nostra presència als carrers. La ciutadania francesa ja ho sap, també els pensionistes d'Euskadi. I nosaltres?	Es cuestión de prioridades políticas. Y esas las marca la movilización. Nuestra presencia en las calles. La ciudadanía francesa ya lo sabe, también los pensionistas de Euskadi. Y nosotras?

Representants de la Carta de Drets Socials d'Euskal Herria criden a la Vaga General/Representantes de la Carta de Derechos Sociales de Euskal Herria llaman a la Huelga General

El dinero lo compra todo, sin vergüenza (o, sinvergüenza*)

L'artista porto-riqueny René Pérez també s'ha unit a la lluita contra el canvi climàtic en el seu primer disc en solitari, una situació que també venia denunciant amb el seu grup Calle 13. Apocalíptic ens explica què podria passar en un curt període de temps si no atenem les peticions que es reclamen des de la comunitat científica. Perquè quan “es trenca el que ja estava trencat / ací estarem nosaltres”. Les imatges són dels "divendres pel clima" realitzades per personal al servei de l'Ajuntament de Xirivella. No oblidem.

El artista puertoriqueño René Pérez también se ha unido a la lucha contra el cambio climático en su primer disco en solitario, una situación que también venía denunciando con su grupo Calle 13. Apocalíptico nos explica qué podría pasar en un corto periodo de tiempo si no atendemos a las peticiones que se reclaman desde la comunidad científica. Porque cuando “se rompa lo que ya estaba roto / aquí estaremos nosotros”. Las imágenes son de los viernes por el clima realizadas por personal al servicio del Ayuntamiento de Xirivella. No olvidamos.

Clicar per vorer el vídeo / Clicar para ver el vídeo

No sols es conformen a comprar a partits polítics, per a ser beneficiaris de les seues polítiques (ací tenim 40 anys de lladrocini); no sols es conformen a comprar a càrrecs públics amb les seues conegudes portes giratòries; no sols s'atrevixen a promoure noves eleccions o a proposar governs anunciant apocalipsis (com si les seues crisis no foren la nostra apocalipsi) la seua descaradura arriba a tal punt, que no tenen cap pudor (alguna vegada l'han tingut?).	No sólo se conforman con comprar a partidos políticos, para ser beneficiarios de sus políticas (ahí tenemos 40 años de latrocinio); no sólo se conforman con comprar a cargos públicos con sus conocidas puertas giratorias; no sólo se atreven a promover nuevas elecciones o a proponer gobiernos anunciando apocalipsis (cómo si sus crisis no fueran nuestra apocalipsis) su descaro llega a tal punto, que no tienen ningún pudor (¿alguna vez lo han tenido?).
Són les empreses i els accionistes devorats per una cobdícia malaltissa, és el mateix sistema depredador (el sistema capitalista, que ens venen com l'únic possible) que ataca qualsevol intent de regulació, el que dispara contra els plans de formar govern per por d'haver de pagar impostos.	Son las empresas y los accionistas devorados por una codicia enfermiza, es el mismo sistema depredador (el sistema capitalista, que nos venden como el único posible) que ataca cualquier intento de regulación, el que dispara contra los planes de formar gobierno por miedo a tener que pagar impuestos.
Són els fanàtics tertulians dels programes fem. Són els mitjans de comunicació propietat de tots els anteriors que no informen, sinó que servixen als seus "amos", ja sabeu aquelles "empreses i accionistes devorats per la cobdícia malaltissa".	Son los fanáticos tertulianos de los programas basura. Son los medios de comunicación propiedad de todos los anteriores que no informan, si no que sirven a sus "amos", ya sabéis aquellas "empresas y accionistas devorados por la codicia enfermiza".
Després estem nosaltres i la nostra frevolesa cultural com a ciutadania que ha sobreviscut a una dictadura sense fer tots els deures.	Luego estamos nosotras y nuestra endeblez cultural como ciudadanía que ha sobrevivido a una dictadura sin hacer todos los deberes.
Endesa, l'empresa més contaminant de l'estat espanyol, compra la portada dels principals diaris
Encara és prompte per a esperar miracles concrets. De moment, només comencem a despertar de la gran mentida que existix el creixement il·limitat.	Aún es pronto para esperar milagros concretos. De momento, solo empezamos a despertar de la gran mentira de que existe el crecimiento ilimitado.
Un altre sistema és possible, i urgent.	Otro sistema es posible, y urgente.

(*) sinvergüenza: Que comete actos ilegales en provecho propio, o que incurre en inmoralidades.

L'Europa que avergonyix

En el nou Executiu europeu, la cartera denominada de Migracions, Assumptes interns i Ciutadania passa a denominar-se "Promoció de la nostra Manera de Vida Europeu" El seu títol, en anglés, sembla fer-se eco de l'orgull imperial estatunidenc del "American Way of Life": "Promoting our European Way of Life ".	En el nuevo Ejecutivo europeo, la cartera denominada de Migraciones, Asuntos internos y Ciudadanía puede pasar a llamarse "Promoción de nuestro Modo de Vida Europeo" Su título, en inglés, parece hacerse eco del orgullo imperial estadounidense del "American Way of Life": "Promoting our European Way of Life ".
Manera de vida? Hi ha una única manera de vida a Europa? No és això la negació de les qüestions socials per a prevaldre les qüestions identitàries? La retòrica identitària és la negació de la pluralitat dels pobles, siga social o cultural. Què significa esta formulació que prové d'una pretesa identitat civilitzadora comuna i superior, que acabaria amb més distincions socials, si no és més que un ardit ideològic per a descartar la qüestió evident de l'apropiació de la riquesa per part d'una minoria?	¿Modo de vida? ¿Hay un único modo de vida en Europa? ¿No es esto la negación de las cuestiones sociales para primar las cuestiones identitarias? La retórica identitaria es la negación de la pluralidad de los pueblos, ya sea social o cultural. ¿Qué significa esta formulación que proviene de una pretendida identidad civilizadora común y superior, que acabaría con más distinciones sociales, si no es más que una artimaña ideológica para descartar la cuestión evidente de la apropiación de la riqueza por parte de una minoría?
Europeu? La Comissió Europea reivindica una defensa de la "Manera de Vida Europea". Quina diferència existix entre els discursos identitaris que, hui dia, acompanyen als nacionalismes xenòfobs a tot el món, sempre encoberts amb arguments culturals, siga a Nova Delhi, Pequín o Moscou, Riad o Ankara, Brasília o a Washington? No és el món, l'estranger i la resta del món, sinó Europa, que s'ha nodrit durant molt de temps de conquestes colonials i, per tant, de rampinyes i de massacres, que es va enriquir amb el comerç d'esclaus, que va inventar el totalitarisme modern, va protagonitzar crims contra la humanitat, assumint el genocidi d'una part d'ella mateixa. Tremoleu jueus, gitanos, homosexuals... tremolem tots.	¿Europeo? La Comisión Europea reivindica una defensa del "Modo de Vida Europeo". ¿Qué diferencia existe entre los discursos identitarios que, hoy en día, acompañan a los nacionalismos xenófobos en todo el mundo, siempre encubiertos con argumentos culturales, ya sea en Nueva Delhi, Beijing o Moscú, Riad o Ankara, Brasilia o en Washington? No es el mundo, el extranjero y el resto del mundo, sino Europa, que se ha nutrido durante mucho tiempo de conquistas coloniales y, por lo tanto, de rapiñas y de masacres, que se enriqueció con el comercio de esclavos, que inventó el totalitarismo moderno, protagonizó crímenes contra la humanidad, asumió el genocidio de una parte de ella misma. Temblad judíos, gitanos, homosexuales, Temblemos todos.
El mal ja està fet: un Executiu de la Unió Europea que abasta des de la dreta alemanya passant pels socialistes espanyols (sí, també, els socialistes espanyols), i per la nova dreta macronista francesa, ha acceptat banalitzar la idea que proclama que els migrants, exiliats i refugiats constituirien una amenaça per a la vida quotidiana dels pobles del continent, dels seus habitants, les seues cultures, la seua manera de ser, d'actuar i de pensar, en definitiva de viure –perquè són estes sensibles realitats, tant diferents com variades, les englobades en l'expressió triada "manera de vida"–. Com no veure que tot, sí, cada paraula, en la definició d'esta Cartera de la Comissió Europea, és aterridora, carregada de potencials derives, de renúncies redoblades i crues covardies.	El mal ya está hecho: un Ejecutivo de la Unión Europea que abarca desde la derecha alemana pasando por los socialistas españoles (sí, también, los socialistas españoles), y por la nueva derecha macronista francesa, ha aceptado banalizar la idea que proclama que los migrantes, exiliados y refugiados constituirían una amenaza para la vida cotidiana de los pueblos del continente, de sus habitantes, sus culturas, su manera de ser, de actuar y de pensar, en definitiva de vivir –pues son estas sensibles realidades, tan distintas como variadas, las englobadas en la expresión elegida "modo de vida"–. Cómo no ver que todo, sí, cada palabra, en la definición de esta vicepresidenta, es aterradora, cargada de potenciales derivas, de renuncias redobladas y crudas cobardías.
Totes les explicacions, per molt abundants que siguen, no canviaran res: es tracta d'una nova concessió a l'hegemonia de les obsessions identitàries, este enunciat avergonyix a Europa.	Todas las explicaciones, por muy abundantes que sean, no cambiarán nada: se trata de una nueva concesión a la hegemonía de las obsesiones identitarias, este enunciado avergüenza a Europa.

#Desallotgen LaIngo

#Desallotgen LaIngo, però un Madrid Ingovernable és indesallotjable Des del cor de Madrid, 13 de novembre de 2019	#Desalojan LaIngo, pero un Madrid Ingobernable es indesalojable Desde el corazón de Madrid, 13 de noviembre de 2019
Hui la dreta ha executat el desallotjament de la Ingovernable, fent l'única política que sap fer: la de la força. S'ha tancat a abordar amb arguments un conflicte social, i sense avisar si més no, ha «resolt» policialment el que no ha volgut resoldre dialogadament. Quan s'acaben les raons, només us queda la força bruta, però ni vencereu ni convencereu. Vam ser milers els qui omplim de vida un espai comú, i ara tomben la porta per a buidar este centre social de tota la vida amb què l'omplim.	Hoy la derecha ha ejecutado el desalojo de la Ingobernable, haciendo la única política que sabe hacer: la de la fuerza. Se ha cerrado a abordar con argumentos un conflicto social, y sin avisar siquiera, ha «resuelto» policialmente lo que no ha querido resolver dialogadamente. Cuando se acaban las razones, solo os queda la fuerza bruta, pero ni venceréis ni convenceréis. Fuimos miles quienes llenamos de vida un espacio común, y ahora tumban la puerta para vaciar este centro social de toda la vida con que lo llenamos.
1. Almeida, Villacís: però per què ens odieu tant? Primer, perquè no suporteu la veritat que portem: que el conflicte de Prado 30 no el va obrir la Ingovernable, sinó els qui ens vau robar un edifici públic. Amb un acte de desobediència, La Ingovernable va retornar a la ciutat l'edifici que ens vau usurpar, traient a la llum el "pelotazo" d'Ana Botella. I segon: perquè no suporteu veure els nostres centres socials plens d'una vida alegre que no viviu, i que no enteneu. Podreu seguir sense reconéixer el que ací ha ocorregut, però ha ocorregut. Els qui en 2015 vau tancar, vau regalar i anàveu a demolir un edifici municipal, encara en 2018 donàveu suport al «museu» de l'amic d'Aznar, però ja en 2019 ni tan sols vosaltres us atreviu a defensar aquell "pelotazo" indefensable. I per què vau canviar d'opinió? Perquè la lluita de la Ingovernable va guanyar, i va evidenciar una vegada més, l'espoli al qual heu sotmés a la nostra ciutat durant dècades. Recuperem el nostre edifici, no per la força bruta, sinó amb el poder de la gent i els moviments de base que decidim dir basta a vostra corruPPció. Així va ser: la Ingo us va desallotjar per a retornar de facto esta riquesa pública als milers de persones que ho hem usat. I el que ací ha ocorregut ja mai ho podreu esborrar, perquè romandrà per sempre en la memòria dels centres socials, i serà un referent de les noves lluites que vindran.	1. Almeida, Villacís: ¿pero por qué nos odiáis tanto? Primero, porque no soportáis la verdad que portamos: que el conflicto de Prado 30 no lo abrió la Ingobernable, sino quienes nos robasteis un edificio público. Con un acto de desobediencia, La Ingobernable devolvió a la ciudad el edificio que nos usurpasteis, sacando a la luz el pelotazo de Ana Botella. Y segundo: porque no soportáis ver nuestros centros sociales llenos de una vida alegre que no vivís, y que no entendéis. Podréis seguir sin reconocer lo que aquí ha ocurrido, pero ha ocurrido. Quienes en 2015 cerrasteis, regalasteis e ibais a demoler un edificio municipal, aún en 2018 apoyabais el «museo» del amigo de Aznar, pero ya en 2019 ni siquiera vosotros os atrevéis a defender aquel pelotazo indefendible. ¿Y por qué cambiasteis de opinión? Porque la lucha de la Ingobernable ganó, y evidenció una vez más, el expolio al que habéis sometido a nuestra ciudad durante décadas. Recuperamos nuestro edificio, no por la fuerza bruta, sino con el poder de la gente y los movimientos de base que decidimos decir basta a vuestra corruPPción. Así fue: la Ingo os desalojó para devolver de facto esta riqueza pública a las miles de personas que lo hemos usado. Y lo que aquí ha ocurrido ya nunca lo podréis borrar, porque permanecerá para siempre en la memoria de los centros sociales, y será un referente de las nuevas luchas que vendrán.
2. Manuela Carmena també és responsable central del desallotjament de la Ingovernable. L'anomenat govern del «governar escoltant», que ens repetia que «la ciutadania va per davant de les institucions», mai va reconéixer el valor de l'autogestió. En 2015, Ara Madrid va començar el seu govern bloquejant les demandes bàsiques de la Xarxa d'Espais Ciutadans, que coordinava les lluites per l'espai de desenes d'iniciatives autogestionades a la nostra ciutat. Mentre ignorava les nostres reivindicacions, el govern de Carmena cedia sense cap justificació espais municipals enormes, com el Palauet d'Alberto Aguilera a l'Estat Mexicà o la nau 9 d'Escorxador a la Fundació Sandretto. L'edifici de Prado 30 continuava buit i no estava en cap agenda política… fins que milers de persones destapem el "pelotazo" del PP i desallotgem a la Fundació Ambasz. Va col·laborar llavors l'Ajuntament amb el nou centre social que ja en les seues primeres setmanes desbordava activitat? Lamentablement, no. Molt al contrari, van indemnitzar a Ambasz amb 1,4 milions d'euros de diners públics. I finalment, Rita Maestre va trencar l'acord al qual arribem amb el teixit de la ciutat, que haguera permés interposar un just obstacle a l'actual govern. No enfrontar-se amb les elits no sols ix car econòmicament, sinó també políticament.	2. Manuela Carmena también es responsable central del desalojo de la Ingobernable. El llamado gobierno del «gobernar escuchando», que nos repetía que «la ciudadanía va por delante de las instituciones», nunca reconoció el valor de la autogestión. En 2015, Ahora Madrid comenzó su gobierno bloqueando las demandas básicas de la Red de Espacios Ciudadanos, que coordinaba las luchas por el espacio de decenas de iniciativas autogestionadas en nuestra ciudad. Mientras ignoraba nuestras reivindicaciones, el gobierno de Carmena cedía sin ninguna justificación espacios municipales enormes, como el Palacete de Alberto Aguilera al Estado Mexicano o la nave 9 de Matadero a la Fundación Sandretto. El edificio de Prado 30 seguía vacío y no estaba en ninguna agenda política… hasta que miles de personas destapamos el pelotazo del PP y desalojamos a la Fundación Ambasz. ¿Colaboró entonces el Ayuntamiento con el nuevo centro social que ya en sus primeras semanas rebosaba actividad? Lamentablemente, no. Muy al contrario, indemnizaron a Ambasz con 1,4 millones de euros de dinero público. Y finalmente, Rita Maestre rompió el acuerdo al que llegamos con el tejido de la ciudad, que hubiera permitido interponer un justo obstáculo al actual gobierno. No enfrentarse con las élites no sólo sale caro económicamente, sino también políticamente.
3. Tenim ràbia, molta ràbia, perquè eixe Madrid trist dels classistes, masclistes i racistes sembla hui més realitat que ahir. Ràbia, perquè ens arranquen un lloc que estimem, un territori en el qual hem apostat per deixar un espai a l'ingovernable en les nostres vides. Un projecte col·lectiu bell en el qual hem posat el cos, el temps i el cor; en el qual no hem demanat i esperat a un futur indefinit, sinó que hem pres i fet el Madrid que volem. Sabem bé que no tenim una altra vida, ni un altre Madrid, i per això sabem molt bé que no renunciarem ni a una vida que valga la pena ni a una ciutat que valga la pena. Tu, que vas passar per ací, vas entrar a la Ingo, la vas canviar i et va canviar, i vas eixir més ingovernable del que vas entrar: vam entendre que ens necessitàvem, vam entendre que la vida sense espais compartits una mica ingovernables no és vertadera vida, vam entendre que no tenim una altra alternativa que fer la política de cada dia, la de defensar l'alegria i organitzar la ràbia. I encara que desallotgen este edifici, no ens poden desallotjar, perquè estem a tot arreu, i el Madrid ingovernable és indesallotjable.	3. Tenemos rabia, mucha rabia, porque ese Madrid triste de los clasistas, machistas y racistas parece hoy más realidad que ayer. Rabia, porque nos arrancan un lugar que amamos, un territorio en el que hemos apostado por dejar un espacio a lo ingobernable en nuestras vidas. Un proyecto colectivo hermoso en el que hemos puesto el cuerpo, el tiempo y el corazón; en el que no hemos pedido y esperado a un futuro indefinido, sino que hemos tomado y hecho el Madrid que queremos. Sabemos bien que no tenemos otra vida, ni otro Madrid, y por eso sabemos muy bien que no vamos a renunciar ni a una vida que merezca la pena ni a una ciudad que merezca la pena. Tú, que pasaste por aquí, entraste a la Ingo, la cambiaste y te cambió, y saliste más ingobernable de lo que entraste: entendimos que nos necesitábamos, entendimos que la vida sin espacios compartidos un poco ingobernables no es verdadera vida, entendimos que no tenemos otra alternativa que hacer la política de todos los días, la de defender la alegría y organizar la rabia. Y aunque desalojen este edificio, no nos pueden desalojar, porque estamos en todas partes, y el Madrid ingobernable es indesalojable.
Que ens lleven "lo bailao" Ara i sempre, #MadridNoSeVende 10, 100, 1000 centres socials	Que nos quiten lo bailao Ahora y siempre, #MadridNoSeVende 10, 100, 1000 centros sociales

27S. Rabia i sentiment. La Greta mira als ulls a l'ONU i ens mira a totes nosaltres.

Amb la ràbia i el sentiment que el va fer Greta davant els prebostos de l'ONU, perquè ells no ho faran, perquè és hui, és ara, és encara, i està a les nostres mans decidir.	Con la rabia y el sentimiento que lo hizo Greta ante los prebostes de la ONU, porque ellos no lo harán, porque es hoy, es ahora, es todavía, y está en nuestras manos decidir.
El 27S, a partir de les 10h, concentració en la plaça de la Concòrdia (Ajuntament). Mai hi ha hagut ni hi haurà millor moment que el present: les emergències no es viuen en el futur i a penes hi ha temps per a tirar la vista arrere. Per nosaltres pel nostre Planeta.	El 27S, a partir de las 10h, concentración en la plaza de la Concordia (Ayuntamiento). Nunca ha habido ni habrá mejor momento que el presente: las emergencias no se viven en el futuro y apenas hay tiempo para echar la vista atrás. Por nosotros por nuestro Planeta.
«Estem a l'inici d'una extinció massiva i de l'única cosa que podeu parlar és de diners i de contes de fades sobre un creixement econòmic etern Com us atreviu!».	«Estamos al inicio de una extinción masiva y de lo único que podéis hablar es de dinero y de cuentos de hadas sobre un crecimiento económico eterno ¡Cómo os atrevéis!».
Greta Thunberg va arrancar el seu missatge de manera personal, assegurant que no hauria d'estar en l'ONU parlant en nom dels joves sinó que hauria d'estar en el col·legi, a l'altre costat de l'oceà.	Greta Thunberg arrancó su mensaje de manera personal, asegurando que no debería estar en la ONU hablando en nombre de los jóvenes sino que debería estar en el colegio, al otro lado del océano.
«M'han robat els meus somnis, la meua infància amb les seues paraules buides, no obstant això, tinc sort, perquè són molts els que patixen, els que estan morint», la desprotecció no solament afecta el medi ambient, sinó als qui el defensen amb menys impacte mediàtic que Thunberg. Almenys 164 activistes mediambientals van morir a les mans de forces estatals o parapolicials en 2018, segons Global Witness. Filipines (30) i Colòmbia (24) són els països més perillosos per als activistes ecologistes i indígenes, seguits per l'Índia (23) i el Brasil (20). Guatemala (16) és el país amb més morts per habitant.	«Me han robado mis sueños, mi infancia con sus palabras vacías, sin embargo, tengo suerte, porque son muchos los que sufren, los que están muriendo», la desprotección no solo afecta al medio, sino a quienes lo defienden con menos impacto mediático que Thunberg. Al menos 164 activistas medioambientales murieron a manos de fuerzas estatales o parapoliciales en 2018, según Global Witness. Filipinas (30) y Colombia (24) son los países más peligrosos para los activistas ecologistas e indígenas, seguidos por India (23) y Brasil (20). Guatemala (16) es el país con más muertos por habitante.
«Com s'atrevixen a mirar per a un altre costat, a vindre ací a dir que estan fent suficient. Diuen que ens escolten, que entenen la urgència però (...) si realment entengueren la situació, no estarien sense fer res», els va assenyalar la jove Greta	«Cómo se atreven a mirar para otro lado, a venir aquí a decir que están haciendo suficiente. Dicen que nos escuchan, que entienden la urgencia pero (...) si realmente entendieran la situación no estarían sin hacer nada», les señaló la joven Greta.

Ara és el moment. Ara, segur, més que mai.

Ara és el moment d'alçar-nos i cridar, de materialitzar totes les possibilitats que encara existixen. Sempre és temps d'alçar-se, de regirar-se, de construir i ara, segur, més que mai.	Ahora es el momento de levantarnos y gritar, de materializar todas las posibilidades que aún existen. Siempre es tiempo de levantarse, de revolverse, de construir y ahora, seguro, más que nunca.
El que diu i representa Greta Thunberg sabem que ho han dit moltes altres gents, polítics, científics, etc., i també ho ha representat altres xiquetes, recordem la memorable esbroncada que Severn Suzuki, amb només 12 anys, els va soltar als vestits senyors de la Cimera de Rio allà per 1992.	Lo que dice y representa Greta Thunberg sabemos que lo han dicho otras muchas gentes, políticos, científicos, etc, y también lo ha representado otras niñas, recordemos la memorable bronca que Severn Suzuki, con sólo 12 años, les soltó a los trajeados señores en la cumbre de Río allá por 1992.
Memorable esbroncada que Severn Suzuki, amb només 12 anys, en la Cimera de Rio de 1992/memorable bronca que Severn Suzuki, con sólo 12 años, les soltó a los trajeados señores en la cumbre de Río de1992.	Cal continuar el que començarem el 15M de 2019/Hay que continuar lo que empezamos el 15M de 2019
«Estic lluitant pel meu futur. Perdre el meu futur no és com perdre unes eleccions, o uns pocs punts en el mercat de valors». Severn Suzuki	«Estoy luchando por mi futuro. Perder mi futuro no es como perder unas elecciones, o unos pocos puntos en el mercado de valores». Severn Suzuki
Hui, cal agrair a Greta Thunberg, que amb el seu coratge ha aconseguit alçar un moviment liderat per la joventut en el món sencer, que està posant en l'agenda política i social el canvi climàtic.	Hoy, hay que agradecer a Greta Thunberg, que con su coraje ha logrado levantar un movimiento liderado por la juventud en el mundo entero, que está poniendo en la agenda política y social el cambio climático.
Han passat més de 25 anys i sembla que estem en el mateix punt. Però no. Estem molt pitjor. I per això el moment és ara. El moment de tornar a omplir de contingut tot allò que ens servix per a descriure un món que, efectivament, està en flames. Un món que s'anega i s'asseca, un món d'extrems inhòspits i d'incerteses geogràfiques i vitals.	Han pasado más de 25 años y parece que estamos en el mismo punto. Pero no. Estamos mucho peor. Y por eso el momento es ahora. El momento de volver a llenar de contenido todo aquello que nos sirve para describir un mundo que, efectivamente, está en llamas. Un mundo que se anega y se seca, un mundo de extremos inhóspitos y de incertidumbres geográficas y vitales.
Clica ací per a veure el vídeo /Clica aquí para ver el vídeo	Clica ací per a veure el vídeo / Clica aquí para ver el vídeo
«Hui és sempre encara, tota la vida és ara. I ara, ara és el moment de complir les promeses que ens vam fer. Perquè ahir no ho vam fer, perquè demà és tard. Ara». A. Machado	«Hoy es siempre todavía, toda la vida es ahora. Y ahora, ahora es el momento de cumplir las promesas que nos hicimos. Porque ayer no lo hicimos, porque mañana es tarde. Ahora». A. Machado
Tota la vida és ara, ara és el moment. Per descomptat ara toca treballar més que mai, prendre decisions encertades, millorar diàriament, obrir la ment i donar la mà, dir sí. Aprofitar el moment des de la responsabilitat perquè d'alguna manera hui és sempre encara.	Toda la vida es ahora, ahora es el momento. Desde luego ahora toca trabajar más que nunca, tomar decisiones acertadas, mejorar a diario, abrir la mente y extender la mano, decir sí. Aprovechar el momento desde la responsabilidad porque de algún modo hoy es siempre todavía.

20S. NO TENIM POR enfront de la foscor, LLUM VIOLETA

Enguany (i van molts, però enguany esta sent molt pitjor) ha imperat la barbàrie, assassinats, violacions, assetjament, pederàstia, ramats. La violència de gènere ens ha deixat les pitjors dades en més d'una dècada. No podem iniciar un nou curs escolar i polític, no podem tornar a la rutina com si res haguera passat; seria continuar tolerant l'intolerable. Per això, cal sumar-se contra la normalització, contra l'apatia i la indiferència, contra la passivitat dels mitjans, la passivitat social i la passivitat política.	Este año (y van muchos, pero este año esta siendo mucho peor)ha imperado la barbarie, asesinatos, violaciones, acoso, pederastia, manadas. La violencia de género nos ha dejado los peores datos en más de una década. No podemos iniciar un nuevo curso escolar y político, no podemos volver a la rutina como si nada hubiera pasado; sería seguir tolerando lo intolerable. Por ello, es preciso sumarse contra la normalización, contra la apatía y la indiferencia, contra la pasividad de los medios, la pasividad social y la pasividad política.
Que se senten les nostres veus, les veus dels qui omplirem els carrers. Som les dones de nou disposades a lluitar per nosaltres, també per ells, pel dret de totes les persones a una vida lliure de violència masclista.	Que se oigan nuestras voces, las voces de quienes llenaremos las calles. Somos las mujeres de nuevo dispuestas a luchar por nosotras, también por ellos, por el derecho de todas las personas a una vida libre de violencia machista.
Enfront de la barbàrie, enfront de la foscor, enfront de la por, la intimidació, enfront de tot el que ens han arrabassat, LLUM VIOLETA.	Frente a la barbarie, frente a la oscuridad, frente al miedo, la intimidación, frente a todo lo que nos han arrebatado, LUZ VIOLETA.
Totes juntes, amb fanalets, llanternes, ciris, mòbils… isquem i deixem que el feminisme il·lumine els carrers, que ens vegen, que sàpien que NO TENIM POR.	Todas juntas, con farolillos, linternas, velas, móviles… salgamos y dejemos que el feminismo ilumine las calles, que nos vean, que sepan que NO TENEMOS MIEDO.

Des de la PDSPX s'està iniciant l'organització d'actes en relació a la convocatòria de Vaga pel Clima a Xirivella.

Més de 300 organitzacions ja han mostrat el seu suport a la convocatòria de Vaga Mundial pel Clima del pròxim 27 de setembre.	Más de 300 organizaciones ya han mostrado su apoyo a la convocatoria de Huelga Mundial por el Clima del próximo 27 de septiembre.
Les organitzacions firmants demanen que es declare de manera immediata l'emergència climàtica i es prenguen les mesures concretes necessàries per a reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos d'efecte hivernacle .	Las organizaciones firmantes piden que se declare de manera inmediata la emergencia climática, y se tomen las medidas concretas necesarias para reducir rápidamente a cero las emisiones netas de gases de efecto.
Exigeixen un nou model socioecològic que no comprometa la supervivència de la vida tal com la coneixem.	Exigen un nuevo modelo socioecológico que no comprometa la supervivencia de la vida tal y como la conocemos.
Nombroses ciutats i pobles acolliran diversos actes el pròxim 27 de setembre en suport a La Vaga Mundial pel Clima. Una data que es produïx en el marc de les mobilitzacions pel clima, a nivell global, i de la setmana d'acció del 20 al 27 de setembre convocada per Fridays for Future.	Numerosas ciudades y pueblos acogerán diversos actos el próximo 27 de septiembre en apoyo a la Huelga Mundial por el Clima. Una fecha que se produce en el marco de las movilizaciones por el clima, a nivel global, y de la semana de acción del 20 al 27 de septiembre, convocada por Fridays for Future.
El próxim 27 de septembre se celebra la Vaga Mundial per el Clima amb un abast global i que, en el cas d'Espanya, compta amb el suport de més de 300 organitzacions, adherides al manifest publicat el passat mes de juliol en defensa del futur, d'un planeta viu i d'un món just. Una vaga que té com a objectiu exigir als governs mesures efectives davant de l'emergència climàtica. Esta crisi climàtica és el major repte a què s'enfronta la humanitat i, per este motiu i a fi de donar resposta a la magnitud del problema, la societat s'està coordinant a nivell mundial. Durant la setmana del 20 al 27 de setembre tindran lloc nombroses accions en multitud de municipis de tot l'Estat, que culminaran en mobilitzacions massives en tot el món el 27 de setembre.	El próximo 27 de septiembre se celebra la Huelga Mundial por el Clima con un alcance global y que, en el caso de España, cuenta con el apoyo de más de 300 organizaciones, adheridas al manifiesto publicado el pasado mes de julio en defensa del futuro, de un planeta vivo y de un mundo justo. Una huelga que tiene como objetivo exigir a los gobiernos medidas efectivas ante la emergencia climática. Esta crisis climática es el mayor reto al que se enfrenta la humanidad y, por este motivo y con el fin de dar respuesta a la magnitud del problema, la sociedad se está coordinando a nivel mundial. Durante la semana del 20 al 27 de septiembre tendrán lugar numerosas acciones en multitud de municipios de todo el Estado, que culminarán en movilizaciones masivas en todo el mundo el 27 de septiembre.

Carola Rackete i Òscar Camps, Continueu salvant vides

Ni Mateos Salvinis, ni Carmenes Calvo, que enfonsen el mon. Volem l’Open Arms i el Sea Watch, que salven vides.’ Continueu salvant vides.	Ni Mateos Salvinis, ni Carmenes Calvo, que hunden el mundo. Queremos al Open Arms y al Sea Watch, que salvan vidas.’ Continuad de salvando vidas.
Llegiu (en castellà) o escolteu (en català) la glossa de Pep Guardiola als premiats amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya Carola Rackete i Òscar Camps.	Leed (en castellano) o escuchar (en catalán) la glosa de Pep Guardiola a los premiados con la Medalla de Honor del Parlamento de Cataluña Carola Rackete y Òscar Camps.
‘Mentre uns altres us criminalitzen, aquí us homenatgem.’ Sentida glossa de Pep Guardiola als guardonats amb la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya, Carola Rackete i Òscar Camps. Un text sentit i farcit d’elogis, agraïtn la feina contra ‘unes fronteres que maten’.	‘Mientras otros os criminalizan, aquí os homenajeamos.’ Sentida glosa de Pep Guardiola los galardonados con la Medalla de Oro del Parlamento de Cataluña, Carola Rackete y Òscar Camps. Un texto sentido y lleno de elogios, agradeciendo el trabajo contra ‘unas fronteras que matan’.
Salid y rescatad: el discurso de Pep Guardiola para homenajear a Carola Rackete y Òscar Camps (Clica per a llegir-lo en castellà / Clica para leerlo en castellano)	https://www.youtube.com/watch?v=TA-XTMQFIOo
"Aquests voluntaris són la taula de salvació que intenta que dia rere dia la vida guanyi la batalla contra la mort. Aquest equip de voluntaris juga cada dia una final i no deixem ningú sense jugar. Mai ens aturem i sempre sortim a guanyar" Òscar Camps	"Estos voluntarios son la tabla de salvación que intenta que día trás día la vida gane la batalla contra la muerte. Este equipo de voluntarios juega cada día una final y no dejamos a nadie sin jugar. Nunca nos paramos y siempre salimos a ganar" Òscar Camps
"La UE necessita definir polítques migratòries des del respecte als Drets Humans. Necessitem vies segures i protecció internacional per als que es desplacen" Carola Rackete	"La UE necesita definir políticas migratorias desde el respecto a los Derechos Humanos. Necesitamos vías seguras y protección internacional para los que se desplazan" Carola Rackete
Lamentar la poca difusió que s'ha donat a la concessió pel Parlament de Catalunya de la seua medalla d'or a Carola Rackete i Òscar Camps.	Lamentar la poca difusión que se ha dado a la concesión por el Parlament de Catalunya de su medalla de oro a Carola Rackete i Òscar Camps.
Des de la Plataforma volem, en la mesura de les nostres possibilitats, participar en el desgreuge a Carola i a Òscar.	Desde la Plataforma queremos, en la medida de nuestras posibilidades, participar en el desagravio a Carola y a Òscar.
Finalment agrair al personal de l'Ajuntament que va mostrar la seua solidaritat amb l'Open Arms i la seua campanya #vidasOmuertes. És clar, elles van triar vida, com Òscar i com Carola.	Por último agradecer al personal del Ayuntamiento que mostró su solidaridad con el Open Arms y su campaña #vidasOmuertes. Claro está, ellas eligieron vida, como Òscar y como Carola.
Gràcies, Josevi, Marisol, Isabel, Beatriz, Irene, Loli, Sara, Vanesa, Marcos, Tomás, Pepa, Rafa, Adela, Juanmi, Sara i Irene. Ah!, i a la nostra fotògrafa Miriam, que no va poder eixir a la foto, però que sens dubte també estava per la vida.	Gracias, Josevi, Marisol, Isabel, Beatriz, Irene, Loli, Sara, Vanesa, Marcos, Tomás, Pepa, Rafa, Adela, JuanMi, Sara y Irene. Ah! y a nuestra fotógrafa Miriam, que no pudo salir en la foto, pero que sin duda también estaba por la vida.

La ultradreta es prepara per a assaltar l'Est d'Alemanya

Hui es compleixen 80 anys des que els alemanys van iniciar la Segona Guerra Mundial envaint, precisament, Polònia. I també hui, l'extrema dreta truca a les portes de Brandeburgo. Dos segons de reflexió. Caldrà fer memòria per no repetir el pas de la història. Pertorbador article de Beñat ZALDUA en el Gara del 01/09/2019.	Hoy se cumplen 80 años desde que los alemanes iniciaron la Segunda Guerra Mundial invadiendo, precisamente, Polonia. Y también hoy, la extrema derecha llama a las puertas de Brandeburgo. Dos segundos de reflexión. Habrá que hacer memoria para no repetir el paso de la historia. Conmovedor artículo de Beñat ZALDUA en el Gara del 01/09/2019.
"Crònica VISITA AL CAMP MÉS GRAN DE CONCENTRACIÓ I EXTERMINI Dos breus segons per a la reflexió a Auschwitz NI SELFIES NI FOTOS SOMRIENT. LA GUIA RECORDA QUE ESTE ÉS UN LLOC CONSAGRAT A LA MEMÒRIA DEL MÉS D'UN MILIÓ DE PERSONES QUE ELS NAZIS VAN MATAR ACÍ. CAL CONJURAR-SE AMB UN MATEIX PER A NO OBLIDAR-HO MENTRE ES VISITEN ELS BARRACONS PLENS DE TURISTES. Beñat ZALDUA	"Crónica VISITA AL MAYOR CAMPO DE CONCENTRACIÓN Y EXTERMINIO Dos breves segundos para la reflexión en Auschwitz NI SELFIES NI FOTOS SONRIENDO. LA GUÍA RECUERDA QUE ESTE ES UN LUGAR CONSAGRADO A LA MEMORIA DEL MÁS DE UN MILLÓN DE PERSONAS QUE LOS NAZIS MATARON AQUÍ. HAY QUE CONJURARSE CON UNO MISMO PARA NO OLVIDARLO MIENTRAS SE VISITAN LOS BARRACONES LLENOS DE TURISTAS. Beñat ZALDUA
Un no pot arrogar-se el dret a visitar Auschwitz en solitari, però prohibir l'entrada amb mòbils potser no és del tot desgavellat.	Uno no puede arrogarse el derecho a visitar Auschwitz en solitario, pero prohibir la entrada con móviles quizá no sea del todo descabellado.
Auschwitz bat rècord de visites turístiques/Auschwitz bate récords de visitas turísticas

En les cambres de gas i els forns crematoris d'este camp d'extermini va desaparéixer més d'un milió de persones. És inevitable pensar que estàs trepitjant les seues cendres. Uns pocs van sobreviure, encara que mai van tornar a la vida; després de passar per Auschwitz, era un vestit que els sobrava pertot arreu, va escriure Charlotte Delbo. No sabien com posar-li-ho. «Hi ha espectres que parlen», va prosseguir l'escriptora, que, com a supervivent, va parlar. Com a Primo Levi, com Elie Wiesel, com Victor Frankl, com uns pocs més. Tots van coincidir a assenyalar el perill major: «La indiferència és la personificació del mal», va dir Wiesel; «Els monstres existixen, però són massa pocs per a ser realment perillosos, més perillosos són els homes comuns, els funcionaris disposats a creure i obeir sense discutir», va escriure Levi. Anys més tard, Hannah Arendt va viatjar a Jerusalem a escoltar a Eichmann i ens va parlar de la banalitat del mal. Els temps que corren ens obliguen a tornar una vegada i una altra a estos autors, que no sabem què opinarien de l'Auschwitz actual, convertit en un memorial massificat que cada dia visiten milers de persones com qui visita una atracció turística més.td>	En las cámaras de gas y los hornos crematorios de este campo de exterminio desapareció más de un millón de personas. Es inevitable pensar que estás pisando sus cenizas. Unos pocos sobrevivieron, aunque jamás volvieron a la vida; después de pasar por Auschwitz, era un vestido que les sobraba por todas partes, escribió Charlotte Delbo. No sabían cómo ponérselo. «Hay espectros que hablan», prosiguió la escritora, que, como superviviente, habló. Como Primo Levi, como Elie Wiesel, como Victor Frankl, como unos pocos más. Todos coincidieron en señalar el peligro mayor: «La indiferencia es la personificación del mal», dijo Wiesel; «Los monstruos existen, pero son demasiado pocos como para ser realmente peligrosos, más peligrosos son los hombres comunes, los funcionarios dispuestos a creer y obedecer sin discutir», escribió Levi. Años más tarde, Hannah Arendt viajó a Jerusalén a escuchar a Eichmann y nos habló de la banalidad del mal. Los tiempos que corren nos obligan a volver una y otra vez a estos autores, que no sabemos qué opinarían del Auschwitz actual, convertido en un memorial masificado que cada día visitan miles de personas como quien visita una atracción turística más.
Després d'una llarga cua, el tour en castellà arranca a les 10.00 amb una polonesa que va viatjar d'Erasmus a Lleó com a guia. A penes sabrà contestar preguntes concretes. En primer lloc ens advertix que queden terminantment prohibits les selfies i els retrats amb caretes somrients –massa precedents–, i a continuació explica les diferències entre Auschwitz (alemany) i Oswiecim (polonés). Es referixen a la mateixa localitat –els nazis germanitzaren tots els noms polonesos–, però la guia subratlla que Auschwitz és el camp i Oswiecim el poble. «Els polonesos vam ser unes víctimes més; a més, després dels nazis van vindre els soviètics, passem dels lager als gulag». L'anotació no és sobrera, i és comprensible, però no fa falta repetir-lo unes tretze vegades durant la visita. Les obsessions nacionals no lluïxen res bé en un lloc en el qual van matar a persones de desenes de nacions.	Tras una larga cola, el tour en castellano arranca a las 10.00 con una polaca que viajó de Erasmus a León como guía. Apenas sabrá contestar preguntas concretas. En primer lugar nos advierte de que quedan terminantemente prohibidos los selfies y los retratos con caritas sonrientes –demasiados precedentes–, y a continuación explica las diferencias entre Auschwitz (alemán) y Oswiecim (polaco). Se refieren a la misma localidad –los nazis germanizaron todos los nombres polacos–, pero la guía subraya que Auschwitz es el campo y Oswiecim el pueblo. «Los polacos fuimos unas víctimas más; además, después de los nazis vinieron los soviéticos, pasamos de los lager a los gulag». El apunte no es sobrero, y es comprensible, pero no hace falta repetirlo unas trece veces durante la visita. Las obsesiones nacionales no lucen nada bien en un lugar en el que mataron a personas de decenas de naciones.
Dues tones de pèl Fets els advertiments, la visita comença amb l'entrada als barracons de rajola originals, construïts per l'Exèrcit polonés en la Primera Guerra Mundial. És molt difícil explicar la dimensió de la maquinària nazi d'extermini, però l'exposició està ben plantejada. Si matar a 10.000 persones és una autèntica barbaritat, què és matar a més d'un milió? Com donar compte de semblant atrocitat? Potser és impossible, però els milers de sabates amuntegades en els barracons ajuden a entrellucar mínimament la dimensió d'allò. També les dues tones de pèl de dona apilades després d'un cristall. Dues tones. I només és la cabellera de 40.000 dones. “Només”.	Dos toneladas de pelo Hechas las advertencias, la visita empieza con la entrada a los barracones de ladrillo originales, construidos por el Ejército polaco en la Primera Guerra Mundial. Es muy difícil explicar la dimensión de la maquinaria nazi de exterminio, pero la exposición está bien planteada. ¿Si matar a 10.000 personas es una auténtica barbaridad, qué es matar a más de un millón? ¿Cómo dar cuenta de semejante atrocidad? Quizá sea imposible, pero los miles de zapatos amontonados en los barracones ayudan a atisbar mínimamente la dimensión de aquello. También las dos toneladas de pelo de mujer apiladas tras un cristal. Dos toneladas. Y solo es la cabellera de 40.000 mujeres. “Solo”.
L'exposició estremix, que és el que cerca, però un ha de fer un esforç extra per a commoure's. Parar-se un segon de més significa rebre la reprimenda muda però eloqüent del guia del següent grup; anar al pas dels teus significa esperar que l'inútil que tens davant grave en vídeo cadascuna de les vitrines observades. No veu el que té davant, ho encapsula en vídeos que difícilment tornarà a veure ningú. Un no pot arrogar-se el dret a visitar Auschwitz en solitari, però prohibir l'entrada amb mòbils potser no és del tot desgavellat.	La exposición estremece, que es lo que busca, pero uno tiene que hacer un esfuerzo extra para conmoverse. Pararse un segundo de más significa recibir la reprimenda muda pero elocuente del guía del siguiente grupo; ir al paso de los tuyos significa esperar a que el inútil que tienes delante grabe en vídeo cada una de las vitrinas observadas. No ve lo que tiene delante, lo encapsula en vídeos que difícilmente volverá a ver nadie. Uno no puede arrogarse el derecho a visitar Auschwitz en solitario, pero prohibir la entrada con móviles quizá no sea del todo descabellado.
Un dels moments culminants del despropòsit arriba en la primera cambra de gas reconstruïda, on entrem en silenci mentre la guia té a bé murmurar a través de l'auricular una vegada i una altra «cambra de gas», com si estiguérem en una mala pel·lícula de terror. No feia falta cap dramatització, gràcies. El moment següent arriba enfront de la paredassa en el qual afusellaven a presoners polítics, on la guia ens oferix «dos segons per a reflexionar sobre el que ací va ocórrer». Dos segons.	Uno de los momentos culminantes del despropósito llega en la primera cámara de gas reconstruida, donde entramos en silencio mientras la guía tiene a bien susurrar a través del pinganillo una y otra vez «cámara de gas», como si estuviésemos en una mala película de terror. No hacía falta ninguna dramatización, gracias. El momentazo siguiente llega frente al paredón en el que fusilaban a prisioneros políticos, donde la guía nos ofrece «dos segundos para reflexionar sobre lo que aquí ocurrió». Dos segundos.
Hui es complixen 80 anys des que els alemanys van iniciar la Segona Guerra Mundial envaint, precisament, Polònia. I també hui, l'extrema dreta truca a les portes de Brandeburgo. Dos segons de reflexió.	Hoy se cumplen 80 años desde que los alemanes iniciaron la Segunda Guerra Mundial invadiendo, precisamente, Polonia. Y también hoy, la extrema derecha llama a las puertas de Brandeburgo. Dos segundos de reflexión.