GRÀCIES DONES. Dues notícies positives i quatre negatives.

Notícia positiva: "La Manada" condemnada per un delicte continuat de violació.	Noticia positiva: "La Manada" condenada por un delito continuado de violación.
Notícia negativa: Al llarg del procés cap dels homes acusats ha mostrat cap mena d'assumpció de responsabilitats.	Noticia negativa: A lo largo del proceso ninguno de los hombres acusados ha mostrado ningún tipo de asunción de responsabilidades.
Notícia negativa: La doble victimització que ha patit la dona en este cas resulta paradigmàtica.	Noticia negativa: La doble victimización que ha padecido la mujer en este caso resulta paradigmática.
Notícia negativa: Cal continuar denunciant la concepció androcèntrica del Dret i la justícia patriarcal.	Noticia negativa: Hay que seguir denunciando la concepción androcéntrica del Derecho y la justicia patriarcal.
Notícia negativa: Urgix canviar les lleis i APARTAR als jutges que per la seua ideologia i prejudicis no són capaços d'impartir justícia.	Noticia negativa: Urge cambiar las leyes y APARTAR a los jueces que por su ideología y prejuicios no son capaces de impartir justicia.
Notícia positiva: Esta sentència ha sigut possible gràcies a la mobilització social i al moviment feminista.	Noticia positiva: Esta sentencia ha sido posible gracias a la movilización social y al movimiento feminista.
Els canvis que es donen perquè la justícia siga més igualitària només seran possibles amb la mobilització ciutadana. GRÀCIES DONES FEMINISTES	Los cambios que se den para que la justicia sea más igualitaria solo serán posibles con la movilización ciudadana. GRACIAS MUJERES FEMINISTAS

Eran violadores de Manuel Fontdevila (eldiario.es)

20 de juny. Dia mundial de les persones refugiades

Situació Refugiats Més de 68,5 milions de persones s'han vist obligades a fugir per la guerra, la violència i greus violacions dels seus drets fonamentals. Això suposa el número més alt mai registrat des de la II Guerra Mundial.	Situación Refugiados Más de 68,5 millones de personas se han visto obligadas a huir por la guerra, la violencia y graves violaciones de sus derechos fundamentales. Esto supone el número más alto jamás registrado desde la II Guerra Mundial.
Les persones refugiades són aquelles que s'han vist obligades a fugir del seu país per patir persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual.	Las personas refugiadas son aquellas que se han visto obligadas a huir de su país por sufrir persecución por motivos de raza, religión, nacionalidad, opiniones políticas, pertenencia a determinado grupo social, de género u orientación sexual.
Actualment, Síria és el primer país d'origen de les persones refugiades en el món. A causa d'un conflicte que dura ja més de 8 anys, que s'ha cobrat prop de 500.000 vides i ha obligat a fugir del país a més de 6,5 milions de persones.	Actualmente, Siria es el primer país de origen de las personas refugiadas en el mundo. Debido a un conflicto que dura ya más de 8 años, que se ha cobrado cerca de 500.000 vidas y ha obligado a huir del país a más de 6,5 millones de personas.

El 85 per cent ha buscat refugi als països veïns, amb menys recursos per a garantir un acolliment digne i els seus drets humans. Turquia, amb 3,5 milions de persones refugiades, és el principal país on es queden atrapades a causa de les polítiques de tancament i externalització de fronteres d'Europa, com l'acord il·legal signat entre la UE i el país otomà. Pakistan (1,4 milions), Uganda (1,4 milions), Líban (prop d'un milió, 1 de cada 6 habitants) i Iran (980 mil) també estan entre els principals països d'acolliment, en una llista en la qual només destaca un país europeu, Alemanya (970 mil).

El 85 por ciento ha buscado refugio en los países vecinos, con menos recursos para garantizar una acogida digna y sus derechos humanos. Turquía, con 3,5 millones de personas refugiadas, es el principal país donde se quedan atrapadas debido a las políticas de cierre y externalización de fronteras de Europa, como el acuerdo ilegal firmado entre la UE y el país otomano. Pakistán (1,4 millones), Uganda (1,4 millones), Líbano (cerca de un millón, 1 de cada 6 habitantes) e Irán (980 mil) también están entre los principales países de acogida, en una lista en la que solo destaca un país europeo, Alemania (970 mil).

La decisió dels països de la UE de blindar les fronteres i no oferir vies legals per a sol·licitar asil va provocar que la majoria dels refugiats haguera d'arriscar la seua vida al Mediterrani, sortejar tanques de filferro i allargar el seu recorregut. Almenys 2.277 persones van perdre la vida només en 2018, mantenint-se com la ruta migratòria més mortal del món. S'estima que almenys 40.000 persones haurien mort en esta ruta en el que portem de segle XXI.

La decisión de los países de la UE de blindar las fronteras y no ofrecer vías legales para solicitar asilo provocó que la mayoría de los refugiados tuviera que arriesgar su vida en el Mediterráneo, sortear vallas de alambre y alargar su recorrido. Al menos 2.277 personas perdieron la vida solo en 2018, manteniéndose como la ruta migratoria más mortal del mundo. Se estima que al menos 40.000 personas habrían muerto en esta ruta en lo que llevamos de siglo XXI.

No obstant això, en 2018 Espanya es va convertir en la principal ruta de persones migrants i refugiades per mar a Europa, amb més de 56.000 arribades. Això es deu en gran manera al fet que el nombre d'entrades a Itàlia i Grècia ha descendit notablement, entre altres claus que analitzem en CEAR sobre l'augment d'arribades a costes espanyoles.	Sin embargo, en 2018 España se convirtió en la principal ruta de personas migrantes y refugiadas por mar a Europa, con más de 56.000 llegadas. Esto se debe en gran medida a que el número de entradas en Italia y Grecia ha descendido notablemente, entre otras claves que analizamos en CEAR sobre el aumento de llegadas a costas españolas.
Situació dels refugiats a Espanya En 2018 Espanya va batre de nou el rècord de sol·licituds d'asil amb prop de 54.065. No obstant això, només es van resoldre 11.875 expedients, dels quals es van rebutjar més tres de cada quatre i almenys 78.710 estaven pendents de resolució a la fi d'any, més del doble que l'any anterior.	Situación de los refugiados en España En 2018 España batió de nuevo el récord de solicitudes de asilo con cerca de 54.065. No obstante, solo se resolvieron 11.875 expedientes, de los cuales se rechazaron más tres de cada cuatro y al menos 78.710 estaban pendientes de resolución a finales de año, más del doble que el año anterior.
Per tercer any consecutiu, les persones de Veneçuela van encapçalar el llistat de sol·licitants d'asil, seguides de les quals procedixen de Colòmbia i Síria.	Por tercer año consecutivo, las personas de Venezuela encabezaron el listado de solicitantes de asilo, seguidas de las que proceden de Colombia y Siria.

Vols saber com funciona el procediment d'asil a Espanya? Espanya només va acceptar el 24% de les sol·licituds d'asil en 2018. A més, 78.710 persones estaven pendents d'una resolució de la qual depenia la seua vida.

¿Quieres saber cómo funciona el procedimiento de asilo en España? España solo aceptó el 24% de las solicitudes de asilo en 2018. Además, 78.710 personas estaban pendientes de una resolución de la que dependía su vida.

CEAR elabora un Informe Anual sobre la situació de les persones refugiades a Espanya, a Europa i en el món. Si vols saber més: DESCARREGA L'INFORME Presentació d'Informe CEAR 2019: “La situació de les persones refugiades a Espanya i Europa” València Situació de les persones refugiades i sol·licitants d'asil en la Comunitat Valenciana. Amb les intervencions de: Jaume Durà, coordinador territorial de CEAR País Valencià. Testimoniatge de persona refugiada. 20 de juny, 19.00H, Col·legi Major Rector Peset.

CEAR elabora un Informe Anual sobre la situación de las personas refugiadas en España, en Europa y en el mundo. Si quieres saber más: DESCARGA EL INFORME Presentación de Informe CEAR 2019: “La situación de las personas refugiadas en España y Europa” Valencia Situación de las personas refugiadas y solicitantes de asilo en la Comunitat Valenciana. Con las intervenciones de: Jaume Durà, coordinador territorial de CEAR País Valenciano. Testimonio de persona refugiada. 20 de junio, 19.00H, Col·legi Major Rector Peset.

NOTICIAS DE PREMSA:
https://www.eldiario.es/desalambre/Mujer-hondurena-agresion_0_909209779.html
https://www.levante-emv.com/sucesos/2019/06/18/habrian-hecho-hubiera-matado-fijarse/1890671.html
https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2019/06/18/solucion---pasa-cambio/1890670.html

Les persones immigrants aporten més a l'Estat del benestar del que reben

Només a partir d'anàlisis informades com el que aporta l'estudi sobre "Immigració i Estat de benestar" de la Fundació "la Caixa" es podran prendre les mesures que garantisquen la cohesió social i la pervivència de l'Estat de benestar. Les persones immigrants assentades a l’estat espanyol aporten més a l'Estat del benestar del que reben:	Sólo a partir de análisis informados como el que aporta el estudio sobre "Inmigración y Estado de bienestar" de la Fundación "la Caixa" se podrán tomar las medidas que garanticen la cohesión social y la pervivencia del Estado de bienestar. Las personas inmigrantes asentadas en el estado español aportan más al Estado del bienestar de lo que reciben:
• El 12,17% de la població de l’estat espanyol, més de 5,7 milions de persones, és immigrant, convertint-se en el segon Estat membre de la Unió Europea per nombre de persones residents estrangeres.	• El 12,17% de la población del estado español, más de 5,7 millones de personas, es inmigrante, convirtiendose en el segundo Estado miembro de la Unión Europea por número de personas residentes extranjeras.
• Menys de l'1% de las persones perceptores de pensions són estrangeres (d'elles, més de la meitat són europees). Al seu torn, es calcula que l'alta taxa d'activitat de les persones immigrants contribuirà a retardar en cinc anys l'entrada en dèficit del sistema de pensions, a més de frenar l'envelliment poblacional.	• Menos del 1% de las personas perceptoras de pensiones son extranjeras (de ellas, más de la mitad son europeas). A su vez, se calcula que la alta tasa de actividad de las personas inmigrantes contribuirá a retrasar en cinco años la entrada en déficit del sistema de pensiones, además de frenar el envejecimiento poblacional.
• Les persones immigrants consulten un 7% menys la medicina de capçalera i un 16,5% menys les especialitats, encara que recorren un 3,2% més als serveis d'urgències. Actualment la proporció de la despesa sanitària que absorbixen equival a poc més del 5% del total.	• Las personas inmigrantes consultan un 7% menos la medicina de cabecera y un 16,5% menos las especialidades, aunque recurren un 3,2% más a los servicios de urgencias. Actualmente la proporción del gasto sanitario que absorben equivale a poco más del 5% del total.
• El 30% de les persones immigrants a l’estat espanyol són pobres, enfront del 18% de les autòctones que es troben en esta situació. No obstant això, només un 6,8% de les intervencions dels serveis socials es dirigixen a la població immigrant.	• El 30% de las personas inmigrantes en el estado español son pobres, frente al 18% de las autóctonas que se encuentran en esta situación. No obstante, sólo un 6,8% de las intervenciones de los servicios sociales se dirigen a la población inmigrante.
• El 50% del superàvit de les finances públiques en els anys de major creixement va correspondre a impostos i contribucions socials aportats per la immigració. No obstant això, la crisi ha castigat durament a estos col·lectius, que en l'actualitat patixen taxes de desocupació superiors al 30%.	• El 50% del superávit de las finanzas públicas en los años de mayor crecimiento correspondió a impuestos y contribuciones sociales aportados por la inmigración. Sin embargo, la crisis ha castigado duramente a estos colectivos, que en la actualidad sufren tasas de desempleo superiores al 30%.
• Més de la meitat de la ciutadania espanyola percep a les persones immigrants com un competidor en l'accés a prestacions i serveis socials. L’informe advertix que estes actituds poden augmentar en les pròximes dues dècades, amb l'envelliment del col·lectiu i l'increment de les peticions d'ajudes i serveis.exto o imagen 1	• Más de la mitad de la ciudadanía española percibe a las personas inmigrantes como un competidor en el acceso a prestaciones y servicios sociales. El informe advierte que estas actitudes pueden aumentar en las próximas dos décadas, con el envejecimiento del colectivo y el incremento de las peticiones de ayudas y servicios.
• L'informe assenyala que la concentració de la immigració en determinades Comunitats Autònomes, municipis i barris introduïx desajustaments en la distribució de recursos fiscals entre diferents nivells de l'administració de l'Estat. Això provoca també increments localitzats de la demanda de prestacions i contribuïx a la deterioració dels programes de protecció social.	• El informe señala que la concentración de la inmigración en determinadas Comunidades Autónomas, municipios y barrios introduce desajustes en la distribución de recursos fiscales entre distintos niveles de la administración del Estado. Esto provoca también incrementos localizados de la demanda de prestaciones y contribuye al deterioro de los programas de protección social.

Colección de Estudios Sociales. Núm. 31 "Inmigración y Estado de bienestar" Obra Social "La Caixa"
NOTA DE PREMSA